Marius Sampere es un gran poeta Catalán que hoy ,por el precio de una van dos poesías, no traducidas por mi...pero con poco esfuerzo se entiende fácilmente
UN DIA VAIG ESCRIURE
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.
MÀRIUS SAMPERE (n. 1928)
Márius Sampere
Muchas veces también,
por no decir que casi todas,
el amor se halla en las cosas más simples,
un botón desabrochado, un pañuelo
con indicios de alguien, la adivinanza
de una frase incompleta, o decir dos lo mismo
cuando no sabíamos qué decir, o un punto de sal
en la piel, o una raya
de plomo en una pierna. Todo aquello
que no esperábamos del amor, y que viene de él.
Entonces,
alargamos las manos, palpamos el objeto
deseado, nos lo quedamos, y no queremos
otro reino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada