Muriel Casals

A Muriel Casals li agradava aquesta poesia que avui li dedico. Em consta  ja que ho vàrem comentar en un divendres del  2014  . Amiga de fa temps ;companys durant anys en el  Consell Català del Moviment Europeu i una de les primeres i mes assídues receptores dels divendres poètics. Muriel , crec que el poema fa per tu ,àdhuc el color del cel marí lliga amb la teva mirada ,que trobarem a faltar .
 
Muriel Casals nos ha dejado prematuramente la poesia que hoy repetimos se que era de su agrado. Descanse en paz
 
TESTAMENT

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi 
vull tan sols el mantell  d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina 
dibuixant el contorn  d’una  cala ben fina;
 l’olivera  d'argent, un xiprer més ardit 
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera  d’oblit  d’una vela ben blanca 
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que soc, en el redós suau,
un bri  d'herba només de la divina pau"
Rosa Leveroni (Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)
 
TESTAMENTO
 
Cuando la hora del reposo me arribe ,
solo quiero el manto de un trozo de cielo marino; 
quiero el dulce silencio del vuelo de una gaviota
dibujando el contorno  de una  cala bien fina;
el olivo plateado ,un ciprés  más erguido
 y  la rosa  floreciendo en medio de la noche.
La bandera  del olvido  de una  vela bien  blanca
destacando más limpia y ardiente ,la blancura  de la cerca.
i saberme  que soy ,en el  suave  abrigo ,
una brizna  de hierba de la divina paz "
 
Rosa Leveroni(Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)
 
(traducción muy libre EST)
 
Eduard Sagarra i Trias