Salvador Espriu

SALVADOR ESPRIU . La pell de Brau 
[XXXVIII] 

No convé que diguem el nom 
del qui ens pensa enllà de la nostra por. 
Si topem a les palpentes 
amb aquest estrany cec, 
on sinó en el buit i en el no-res 
fonamentarem la nostra vida? 
Provarem d'alçar en la sorra 
el palau perillós dels nostres somnis 
i aprendrem aquesta lliçó humil 
al llarg de tot el temps del cansament, 
car sols així som lliures de combatre 
per l'última victòria damunt l'esglai. 
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser 
si no són lliures. 
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser 
si no som lliures. 
I cridi la veu de tot el poble: "Amén." 
 
Traducción del ultimo verso por  Jose Agustin Goytisolo  

Escucha, Sepharad: los hombres no pueden existir
si no son libres.
Que sepa Sepharad que nunca podremos existir
si no somos libres.
Y grite la voz de todo el pueblo: "Amén."