dilluns, 7 de setembre del 2015
divendres, 4 de setembre del 2015
muerte en el Mediterráneo
Benvolguts i benvolgudes , avui el divendres no pot esser poètic. Adjunto text d’un article meu o reflexió en català i castellà. Sobren els comentaris
Apreciad@s,e l divendres de hoy no puede ser poético. Adjunto un artículo o reflexión mía en catalán y castellano . Sin comentarios
DRETS HUMANS A EUROPA: TANCAT PER VACANCES?
És estremidor llegir cada dia dels mesos de juliol i agost les escruixidores notícies sobre els drames humans dels refugiats que han mort a peu de camí i d’aquells que intenten arribar a Europa per tortuoses rutes des dels seus llunyans llocs d’origen, en guerra o inmersos en el conflicte, a través de la Mediterrània. Teòricament Europa és un territori on hi ha arrelats els fonaments del dret, la justícia i la pau social. Fins avui, Europa es vanta de ser guardiana i exemple mundial dels "valors, principis, llibertats i drets fonamentals per a tothom".
Abans de l’estiu, les cròniques macabres sobre els morts ofegats (més de 2.500 comptabilitzats, que se sàpiga, en 6 mesos) es limitaven a parlar del "Cementerium nostrum". La premsa europea explicava que les arribades d’éssers humans transportats com esclaus es produïen al sud d’Europa, a Grècia, Itàlia, o Espanya.
Però ara, els rics ciutadans del nord, descobreixen amb sorpresa que les morts es produeixen a les portes de casa seva; al centre mateix d’Europa, dins de camions patera, a Viena; al peu dels murs erigits a la frontera d’Hongria; a les barricades oficials bastides a Macedònia; als albergs per asilats incendiats intencionadament a Alemanya, o també a les tanques electrificades de Calais..., no només a les de Ceuta i Melilla.
Temps enrere, l’Europa dels mercaders sostenia, per acció o omissió, que aquest era un assumpte que concernia exclusivament els països de la riba del Mediterrani. A hores d’ara, els ciutadans dels 28 Estats membres i els estats veïns no membres descobreixen que la situació és dramàtica i que tothom, ciutadans, governs i estats, hi estem implicats i a tots ens afecta.
El 20 de juliol, abans de les seves vacances estivals, va ser l’última vegada que els 28 ministres d’afers exteriors de la Unió Europea es van reunir per parlar sobre aquest tema, sense fixar data per tornar-se a trobar. Tanmateix, els darrers esdeveniments els han obligat a reprendre el problema amb celeritat. El 14 de setembre, Europa torna a estar convocada per pensar, esperem que més seriosament, en el problema.
Fa molts anys que predico (tot i que sembla que predico en el desert!) que la immigració irregular, l’asil i l’acollida de refugiats a Europa NO ÉS UN PROBLEMA. Els problemes matemàtics se solucionen, sinó és que no ho són. Per això no es pot qualificar les migracions i moviments de població massius de problemes, perquè no es poden solucionar sobre el paper, i encara menys, pensar que el temps els resoldrà. Es tracta d’una situació dramàtica HUMANA, i l’única via per afrontar-la, per molt difícil, costosa i complicada que sigui, és assumir-la. Assumir plenament que aquesta situació dramàtica humana ens afecta a tots i buscar sortides tant d’àmbit global com europeu i local, als països mateixos des d’on emigren o d’on fugen les persones.
Argüir excuses i atribuir la culpa als altres; no acceptar quotes de refugiats, al·legar els nivells de PIB o els índexs d’atur interns per no implicar-se; aplicar polítiques xenòfobes o racistes per guanyar vots...; tot això no són vies de solució ni camins per assumir la realitat, ben al contrari. La passivitat o l’abstenció voluntària, fomenten i enforteixen les xarxes mafioses que en definitiva són les que hi guanyen amb la tragèdia. Unes xarxes que fan del transport de persones de totes les edats en condicions inhumanes, un negoci molt més lucratiu que el tràfic de drogues a la Mediterrània; que s’aprofiten de la necessitat vital d’aquestes persones de fugir de la guerra, de l’opressió i de règims dictatorials, i del seu anhel d’arribar a la “terra promesa”, “l’Europa dels qui prodiguen els valors humans”.
La palesa "no -política europea d’immigració i d’asil" fa apujar la cotització dels transports que lideren les màfies, com si es tractés de la borsa, però en aquest cas no es tracta de valors cotitzables o de mercaderies, sinó que es tracta d’éssers humans vius. Pagar per ser transportats no és sinònim ni garantia de poder arribar al paradís que mostra la televisió. Com més obstacles es posa a la circulació, com més lleis infringeix el viatge, més s’enfila el preu!
La Unió Europea, els Estats de tot Europa; les regions autònomes, les ciutats i els pobles, i també els ciutadans, tenim la responsabilitat i l’obligació d’exigir als responsables polítics de qualsevol àmbit que es posicionin i que actuïn. Ells i cadascú de nosaltres som protagonistes i actors (sense voler-ho i sense haver assajat) d’aquesta dramàtica obra quotidiana.
Segons he llegit a la premsa aquests dies, s’ha llançat una idea des de Barcelona, que consistiria a crear "ciutats europees refugi" a l’estil de la iniciativa també barcelonina dels anys noranta, en plena guerra de Bòsnia, de convertir Sarajevo en el barri 11 de Barcelona. Ho recordeu? Doncs aquest és certament un bon camí a seguir, estudiant-ne les possibilitats i aprofundint-ne el sentit i la validesa. Es tracta d’una forma senzilla d’assumir la realitat i la responsabilitat en l’àmbit més pròxim, el local: la ciutat, els barris i els veïns, independentment d’allò que acordin els Estats sobirans.
Calen accions i iniciatives com aquesta. La passivitat dels governs dels 28, (suposo que no pas per negligència sinó per raó de les vacances, certament merescudes, dels seus ministres) no porta enlloc, ni resol el problema, ni en reconeix el caràcter humà, ni permet assumir la realitat.
Els refugiats i asilats continuaran intentant arribar a Europa i les màfies (que no fan vacances), es continuaran aprofitant de la seva situació desesperada. Aquestes organitzacions coneixen les nostres debilitats, estudien la meteorologia i la situació marítima, tenen comprovada la rendibilitat de les pateres i constaten diàriament la disparitat de criteris de la Unió respecte del tracte als refugiats i asilats. Som davant d’uns senyors doctors “cum laude” en explotació humana amb el mínim risc!
Es necessita molt diner públic i privat per construir i articular un nou concepte de solidaritat i cooperació que avui dia no practiquem. Cal pensar com es pot evitar que les persones vulguin sortir massivament dels seus països d’origen, s’ha de refermar l’educació, evitar les dictadures i no afavorir la corrupció que enforteix el comerç d’armes i les guerres. La passivitat, el plor, la lamentació o la irresponsabilitat d’argüir "a mi això no em toca", no són bones, ni a curt ni a llarg termini, ni per a Europa, ni per a la seva ciutadania i encara ho són menys per evitar els desplaçaments massius.
Creure que perquè són els mesos de juliol i agost, a Europa els drets humans i la seva protecció estan de vacances, no és tolerable en una societat civilitzada del segle XXI. Sembla que la “rentrée” farà que els governs es moguin després del tan preuat descans estival... Ja era hora!
Permeti’m que afirmi amb convicció i rotunditat: pel que fa als drets humans, no hi ha vacances que valguin!
EDUARD SAGARRA I TRIAS
President de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya
Barcelona, 30 d’agost de 2015
DERECHOS HUMANOS EN EUROPA: ¿CERRADO POR VACACIONES?
Es estremecedor leer todos los días durante los meses de julio y agosto, las escalofriantes noticias sobre los dramas humanos de los refugiados que han muerto por el camino, y de aquellos que intentan llegar a Europa por tortuosas rutas desde sus lejanos lugares de origen, en guerra o inmersos en el conflicto, a través del Mediterráneo. Teóricamente Europa es un territorio donde están enraizados los fundamentos del derecho, la justicia y la paz social. Hasta día de hoy Europa se precia de ser guardiana y ejemplo mundial de los "valores, principios, libertades y derechos fundamentales para todos".
Antes del verano, las crónicas macabras sobre los muertos ahogados (más de 2.500 contabilizados, que sepamos, en 6 meses) se limitaban a hablar del "Cementerium nostrum". La prensa europea explicaba que las llegadas de seres humanos transportados como esclavos se producían en el sur de Europa, en Grecia, Italia o España.
Pero ahora, los ricos ciudadanos del norte, descubren con sorpresa que las muertes se producen a las puertas de su casa; en el centro de Europa; dentro de los camiones patera, en Viena; al pie de los muros erigidos en la frontera de Hungría; en las barricadas oficiales levantadas en Macedonia; en los albergues para asilados incendiados intencionadamente, en Alemania, o también en las vallas electrificadas en Calais, y no solamente en las de Ceuta y Melilla.
Tiempo atrás, la Europa de los mercaderes sostenía, por acción u omisión, que este era un asunto que concernía únicamente a los ribereños del Mediterráneo. Ahora los ciudadanos de los 28 Estados miembros y los Estados no miembros vecinos, descubren que la situación es dramática y que todos, ciudadanos, gobiernos y estados, estamos implicados y a todos nos afecta.
El 20 de julio antes de las vacaciones estivales, fue la última vez en donde los 28 Ministros de Exteriores de la Unión Europea, se reunieron para hablar sobre este tema, sin concretar una fecha para volverse a reunir. Pero los últimos acontecimientos los han obligado a retomar el problema, con celeridad. El 14 de septiembre, Europa vuelve a estar convocada para pensar, esperemos que más seriamente, sobre el problema.
Hace muchos años que predico (aunque parece ser que en el desierto) que la inmigración irregular, el asilo y la acogida de refugiados en Europa NO ES UN PROBLEMA. Los problemas en matemáticas se resuelven, sino, es que no lo son. Por ello no se puede calificar estas migraciones y movimientos de población masivos de problemas, puesto que no se pueden solucionar sobre el papel, ni mucho menos creer que el tiempo lo solucionará. Se trata de una dramática situación HUMANA, y la única vía de afrontarla, por muy difícil, costosa y complicada que sea es asumirla. Asumir plenamente que esta dramática situación humana nos afecta a todos y buscar salidas tanto a escala global, como europea, en los países desde donde emigran o de los que huyen las personas.
Argüir excusas y atribuir la culpa a los demás; no aceptar cupos de refugiados; alegar los niveles del PIB o los índices de paro para no implicarse ; llevar a cabo políticas xenófobas o racistas para ganar votos…; todo esto no son vías de solución ni caminos para asumir la realidad, al contrario. La pasividad o la voluntaria abstención, fomentan y fortalecen las redes mafiosas que al fin y al cabo son las que se lucran con la tragedia. Unas redes que hacen del transporte de personas de todas las edades en condiciones inhumanas un negocio mucho más lucrativo que el tráfico de drogas en el Mediterráneo, aprovechándose de su necesidad vital de huir de la guerra, de la opresión y de regímenes dictatoriales, y de su anhelo por llegar a la “tierra prometida”, la "Europa de los que prodigan los valores humanos".
Esta demostrada "no -política europea de inmigración ni de asilo" hace subir la cotización de los transportes que lideran las mafias, como si de una bolsa se tratara; pero, en este caso, no se trata de valores cotizables o de mercancías, sino que se trata de seres humanos vivos. Pagar por ser transportados no es sinónimo ni garantía de poder llegar al paraíso que se muestra en televisión. Cuántos más obstáculos se pone a la circulación, cuantas más leyes infrinja el viaje, ¡más sube el precio!
La Unión Europea, los Estados de toda Europa; las regiones autónomas, las ciudades y los pueblos, y también los ciudadanos, tenemos la responsabilidad y la obligación de exigir a los responsables políticos de cualquier nivel, que se posicionen y actúen. Ellos y casa uno de nosotros somos protagonistas y actores (aunque sin quererlo y sin haber ensayado los papeles) de esta dramática obra cotidiana.
Según he leído en la prensa estos días que se acaba de lanzar una idea desde Barcelona, consistente en crear "ciudades europeas refugio" al estilo de la iniciativa, también barcelonesa, de los años noventa, en plena guerra de Bosnia, de convertir Sarajevo en el distrito 11 de Barcelona. ¿Lo recuerdan? Pues este es ciertamente un buen camino a seguir, estudiando sus posibilidades y profundizando su sentido y validez. Se trata de una forma sencilla de asumir la realidad y la responsabilidad al nivel más próximo, el local: la ciudad, los barrios y los vecinos, con independencia de lo que acuerden los Estados soberanos.
Hacen falta acciones e iniciativas como esta. La pasividad de los gobiernos de los 28, (supongo que no por negligencia, sino por las vacaciones, ciertamente merecidas, de sus ministros) no lleva a ninguna parte, ni resuelve el problema ni reconoce su carácter humano, ni permite asumir la realidad.
Los refugiados y asilados, seguirán intentando llegar a Europa y las mafias (que no hacen vacaciones) continuarán aprovechándose de su desesperada situación. Estas organizaciones conocen nuestras debilidades, estudian la meteorología y la situación marítima; tienen comprobada la rentabilidad de las pateras y constatan, a diario, la disparidad de criterios de la UNIÓN en torno al trato de los refugiados y asilados. Estamos ante unos señores doctores "cum laude" en explotación humana al mínimo riesgo.
Se necesita mucho dinero público y privado, para construir y articular un nuevo concepto de solidaridad y cooperación que hoy no practicamos. Hay que pensar cómo se puede evitar que estas personas quieran salir de sus países de origen, hay que fortalecer la educación, evitar las dictaduras y no favorecer la corrupción que fortalece el comercio de armas y las guerras. La pasividad, el llanto, la lamentación, o la irresponsabilidad del "a mí no me toca" no son buenas, ni a corto ni a largo plazo, ni para Europa ni para su ciudadanía, ni mucho menos, para evitar los desplazamientos masivos.
Creer que como estamos en julio y agosto, en Europa los derechos humanos y su protección están de vacaciones no es tolerable en una sociedad civilizada del siglo XXI. Parece que la "reentré" hará que los gobiernos se muevan después del preciado descanso estival... ¡Ya era hora!
Permítanme que afirme con convicción y rotundidad: respecto a la defensa de los derechos humanos, ¡no hay vacaciones que valgan!
EDUARD SAGARRA TRIAS
Presidente de la Asociación para las Naciones Unidas en España
Barcelona, 30 de agosto 2015
Apreciad@s,e l divendres de hoy no puede ser poético. Adjunto un artículo o reflexión mía en catalán y castellano . Sin comentarios
DRETS HUMANS A EUROPA: TANCAT PER VACANCES?
És estremidor llegir cada dia dels mesos de juliol i agost les escruixidores notícies sobre els drames humans dels refugiats que han mort a peu de camí i d’aquells que intenten arribar a Europa per tortuoses rutes des dels seus llunyans llocs d’origen, en guerra o inmersos en el conflicte, a través de la Mediterrània. Teòricament Europa és un territori on hi ha arrelats els fonaments del dret, la justícia i la pau social. Fins avui, Europa es vanta de ser guardiana i exemple mundial dels "valors, principis, llibertats i drets fonamentals per a tothom".
Abans de l’estiu, les cròniques macabres sobre els morts ofegats (més de 2.500 comptabilitzats, que se sàpiga, en 6 mesos) es limitaven a parlar del "Cementerium nostrum". La premsa europea explicava que les arribades d’éssers humans transportats com esclaus es produïen al sud d’Europa, a Grècia, Itàlia, o Espanya.
Però ara, els rics ciutadans del nord, descobreixen amb sorpresa que les morts es produeixen a les portes de casa seva; al centre mateix d’Europa, dins de camions patera, a Viena; al peu dels murs erigits a la frontera d’Hongria; a les barricades oficials bastides a Macedònia; als albergs per asilats incendiats intencionadament a Alemanya, o també a les tanques electrificades de Calais..., no només a les de Ceuta i Melilla.
Temps enrere, l’Europa dels mercaders sostenia, per acció o omissió, que aquest era un assumpte que concernia exclusivament els països de la riba del Mediterrani. A hores d’ara, els ciutadans dels 28 Estats membres i els estats veïns no membres descobreixen que la situació és dramàtica i que tothom, ciutadans, governs i estats, hi estem implicats i a tots ens afecta.
El 20 de juliol, abans de les seves vacances estivals, va ser l’última vegada que els 28 ministres d’afers exteriors de la Unió Europea es van reunir per parlar sobre aquest tema, sense fixar data per tornar-se a trobar. Tanmateix, els darrers esdeveniments els han obligat a reprendre el problema amb celeritat. El 14 de setembre, Europa torna a estar convocada per pensar, esperem que més seriosament, en el problema.
Fa molts anys que predico (tot i que sembla que predico en el desert!) que la immigració irregular, l’asil i l’acollida de refugiats a Europa NO ÉS UN PROBLEMA. Els problemes matemàtics se solucionen, sinó és que no ho són. Per això no es pot qualificar les migracions i moviments de població massius de problemes, perquè no es poden solucionar sobre el paper, i encara menys, pensar que el temps els resoldrà. Es tracta d’una situació dramàtica HUMANA, i l’única via per afrontar-la, per molt difícil, costosa i complicada que sigui, és assumir-la. Assumir plenament que aquesta situació dramàtica humana ens afecta a tots i buscar sortides tant d’àmbit global com europeu i local, als països mateixos des d’on emigren o d’on fugen les persones.
Argüir excuses i atribuir la culpa als altres; no acceptar quotes de refugiats, al·legar els nivells de PIB o els índexs d’atur interns per no implicar-se; aplicar polítiques xenòfobes o racistes per guanyar vots...; tot això no són vies de solució ni camins per assumir la realitat, ben al contrari. La passivitat o l’abstenció voluntària, fomenten i enforteixen les xarxes mafioses que en definitiva són les que hi guanyen amb la tragèdia. Unes xarxes que fan del transport de persones de totes les edats en condicions inhumanes, un negoci molt més lucratiu que el tràfic de drogues a la Mediterrània; que s’aprofiten de la necessitat vital d’aquestes persones de fugir de la guerra, de l’opressió i de règims dictatorials, i del seu anhel d’arribar a la “terra promesa”, “l’Europa dels qui prodiguen els valors humans”.
La palesa "no -política europea d’immigració i d’asil" fa apujar la cotització dels transports que lideren les màfies, com si es tractés de la borsa, però en aquest cas no es tracta de valors cotitzables o de mercaderies, sinó que es tracta d’éssers humans vius. Pagar per ser transportats no és sinònim ni garantia de poder arribar al paradís que mostra la televisió. Com més obstacles es posa a la circulació, com més lleis infringeix el viatge, més s’enfila el preu!
La Unió Europea, els Estats de tot Europa; les regions autònomes, les ciutats i els pobles, i també els ciutadans, tenim la responsabilitat i l’obligació d’exigir als responsables polítics de qualsevol àmbit que es posicionin i que actuïn. Ells i cadascú de nosaltres som protagonistes i actors (sense voler-ho i sense haver assajat) d’aquesta dramàtica obra quotidiana.
Segons he llegit a la premsa aquests dies, s’ha llançat una idea des de Barcelona, que consistiria a crear "ciutats europees refugi" a l’estil de la iniciativa també barcelonina dels anys noranta, en plena guerra de Bòsnia, de convertir Sarajevo en el barri 11 de Barcelona. Ho recordeu? Doncs aquest és certament un bon camí a seguir, estudiant-ne les possibilitats i aprofundint-ne el sentit i la validesa. Es tracta d’una forma senzilla d’assumir la realitat i la responsabilitat en l’àmbit més pròxim, el local: la ciutat, els barris i els veïns, independentment d’allò que acordin els Estats sobirans.
Calen accions i iniciatives com aquesta. La passivitat dels governs dels 28, (suposo que no pas per negligència sinó per raó de les vacances, certament merescudes, dels seus ministres) no porta enlloc, ni resol el problema, ni en reconeix el caràcter humà, ni permet assumir la realitat.
Els refugiats i asilats continuaran intentant arribar a Europa i les màfies (que no fan vacances), es continuaran aprofitant de la seva situació desesperada. Aquestes organitzacions coneixen les nostres debilitats, estudien la meteorologia i la situació marítima, tenen comprovada la rendibilitat de les pateres i constaten diàriament la disparitat de criteris de la Unió respecte del tracte als refugiats i asilats. Som davant d’uns senyors doctors “cum laude” en explotació humana amb el mínim risc!
Es necessita molt diner públic i privat per construir i articular un nou concepte de solidaritat i cooperació que avui dia no practiquem. Cal pensar com es pot evitar que les persones vulguin sortir massivament dels seus països d’origen, s’ha de refermar l’educació, evitar les dictadures i no afavorir la corrupció que enforteix el comerç d’armes i les guerres. La passivitat, el plor, la lamentació o la irresponsabilitat d’argüir "a mi això no em toca", no són bones, ni a curt ni a llarg termini, ni per a Europa, ni per a la seva ciutadania i encara ho són menys per evitar els desplaçaments massius.
Creure que perquè són els mesos de juliol i agost, a Europa els drets humans i la seva protecció estan de vacances, no és tolerable en una societat civilitzada del segle XXI. Sembla que la “rentrée” farà que els governs es moguin després del tan preuat descans estival... Ja era hora!
Permeti’m que afirmi amb convicció i rotunditat: pel que fa als drets humans, no hi ha vacances que valguin!
EDUARD SAGARRA I TRIAS
President de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya
Barcelona, 30 d’agost de 2015
DERECHOS HUMANOS EN EUROPA: ¿CERRADO POR VACACIONES?
Es estremecedor leer todos los días durante los meses de julio y agosto, las escalofriantes noticias sobre los dramas humanos de los refugiados que han muerto por el camino, y de aquellos que intentan llegar a Europa por tortuosas rutas desde sus lejanos lugares de origen, en guerra o inmersos en el conflicto, a través del Mediterráneo. Teóricamente Europa es un territorio donde están enraizados los fundamentos del derecho, la justicia y la paz social. Hasta día de hoy Europa se precia de ser guardiana y ejemplo mundial de los "valores, principios, libertades y derechos fundamentales para todos".
Antes del verano, las crónicas macabras sobre los muertos ahogados (más de 2.500 contabilizados, que sepamos, en 6 meses) se limitaban a hablar del "Cementerium nostrum". La prensa europea explicaba que las llegadas de seres humanos transportados como esclavos se producían en el sur de Europa, en Grecia, Italia o España.
Pero ahora, los ricos ciudadanos del norte, descubren con sorpresa que las muertes se producen a las puertas de su casa; en el centro de Europa; dentro de los camiones patera, en Viena; al pie de los muros erigidos en la frontera de Hungría; en las barricadas oficiales levantadas en Macedonia; en los albergues para asilados incendiados intencionadamente, en Alemania, o también en las vallas electrificadas en Calais, y no solamente en las de Ceuta y Melilla.
Tiempo atrás, la Europa de los mercaderes sostenía, por acción u omisión, que este era un asunto que concernía únicamente a los ribereños del Mediterráneo. Ahora los ciudadanos de los 28 Estados miembros y los Estados no miembros vecinos, descubren que la situación es dramática y que todos, ciudadanos, gobiernos y estados, estamos implicados y a todos nos afecta.
El 20 de julio antes de las vacaciones estivales, fue la última vez en donde los 28 Ministros de Exteriores de la Unión Europea, se reunieron para hablar sobre este tema, sin concretar una fecha para volverse a reunir. Pero los últimos acontecimientos los han obligado a retomar el problema, con celeridad. El 14 de septiembre, Europa vuelve a estar convocada para pensar, esperemos que más seriamente, sobre el problema.
Hace muchos años que predico (aunque parece ser que en el desierto) que la inmigración irregular, el asilo y la acogida de refugiados en Europa NO ES UN PROBLEMA. Los problemas en matemáticas se resuelven, sino, es que no lo son. Por ello no se puede calificar estas migraciones y movimientos de población masivos de problemas, puesto que no se pueden solucionar sobre el papel, ni mucho menos creer que el tiempo lo solucionará. Se trata de una dramática situación HUMANA, y la única vía de afrontarla, por muy difícil, costosa y complicada que sea es asumirla. Asumir plenamente que esta dramática situación humana nos afecta a todos y buscar salidas tanto a escala global, como europea, en los países desde donde emigran o de los que huyen las personas.
Argüir excusas y atribuir la culpa a los demás; no aceptar cupos de refugiados; alegar los niveles del PIB o los índices de paro para no implicarse ; llevar a cabo políticas xenófobas o racistas para ganar votos…; todo esto no son vías de solución ni caminos para asumir la realidad, al contrario. La pasividad o la voluntaria abstención, fomentan y fortalecen las redes mafiosas que al fin y al cabo son las que se lucran con la tragedia. Unas redes que hacen del transporte de personas de todas las edades en condiciones inhumanas un negocio mucho más lucrativo que el tráfico de drogas en el Mediterráneo, aprovechándose de su necesidad vital de huir de la guerra, de la opresión y de regímenes dictatoriales, y de su anhelo por llegar a la “tierra prometida”, la "Europa de los que prodigan los valores humanos".
Esta demostrada "no -política europea de inmigración ni de asilo" hace subir la cotización de los transportes que lideran las mafias, como si de una bolsa se tratara; pero, en este caso, no se trata de valores cotizables o de mercancías, sino que se trata de seres humanos vivos. Pagar por ser transportados no es sinónimo ni garantía de poder llegar al paraíso que se muestra en televisión. Cuántos más obstáculos se pone a la circulación, cuantas más leyes infrinja el viaje, ¡más sube el precio!
La Unión Europea, los Estados de toda Europa; las regiones autónomas, las ciudades y los pueblos, y también los ciudadanos, tenemos la responsabilidad y la obligación de exigir a los responsables políticos de cualquier nivel, que se posicionen y actúen. Ellos y casa uno de nosotros somos protagonistas y actores (aunque sin quererlo y sin haber ensayado los papeles) de esta dramática obra cotidiana.
Según he leído en la prensa estos días que se acaba de lanzar una idea desde Barcelona, consistente en crear "ciudades europeas refugio" al estilo de la iniciativa, también barcelonesa, de los años noventa, en plena guerra de Bosnia, de convertir Sarajevo en el distrito 11 de Barcelona. ¿Lo recuerdan? Pues este es ciertamente un buen camino a seguir, estudiando sus posibilidades y profundizando su sentido y validez. Se trata de una forma sencilla de asumir la realidad y la responsabilidad al nivel más próximo, el local: la ciudad, los barrios y los vecinos, con independencia de lo que acuerden los Estados soberanos.
Hacen falta acciones e iniciativas como esta. La pasividad de los gobiernos de los 28, (supongo que no por negligencia, sino por las vacaciones, ciertamente merecidas, de sus ministros) no lleva a ninguna parte, ni resuelve el problema ni reconoce su carácter humano, ni permite asumir la realidad.
Los refugiados y asilados, seguirán intentando llegar a Europa y las mafias (que no hacen vacaciones) continuarán aprovechándose de su desesperada situación. Estas organizaciones conocen nuestras debilidades, estudian la meteorología y la situación marítima; tienen comprobada la rentabilidad de las pateras y constatan, a diario, la disparidad de criterios de la UNIÓN en torno al trato de los refugiados y asilados. Estamos ante unos señores doctores "cum laude" en explotación humana al mínimo riesgo.
Se necesita mucho dinero público y privado, para construir y articular un nuevo concepto de solidaridad y cooperación que hoy no practicamos. Hay que pensar cómo se puede evitar que estas personas quieran salir de sus países de origen, hay que fortalecer la educación, evitar las dictaduras y no favorecer la corrupción que fortalece el comercio de armas y las guerras. La pasividad, el llanto, la lamentación, o la irresponsabilidad del "a mí no me toca" no son buenas, ni a corto ni a largo plazo, ni para Europa ni para su ciudadanía, ni mucho menos, para evitar los desplazamientos masivos.
Creer que como estamos en julio y agosto, en Europa los derechos humanos y su protección están de vacaciones no es tolerable en una sociedad civilizada del siglo XXI. Parece que la "reentré" hará que los gobiernos se muevan después del preciado descanso estival... ¡Ya era hora!
Permítanme que afirme con convicción y rotundidad: respecto a la defensa de los derechos humanos, ¡no hay vacaciones que valgan!
EDUARD SAGARRA TRIAS
Presidente de la Asociación para las Naciones Unidas en España
Barcelona, 30 de agosto 2015
dilluns, 31 d’agost del 2015
DRETS HUMANS A EUROPA:TANCAT PER VACANCES?
Ës esfereïdor llegir cada dia durant els mesos de juliol i agost les
notícies esgarrifoses i drames humans dels refugiats que han mort pel camí, i
els qui intenten arribar cap a Europa, en la seva tortuosa ruta des dels llunyans llocs d'origen,
en guerra o conflicte, a traves de la Mediterrània. Teòricament Europa es un territori
basat en el dret, la justícia i la pau social que, fins avui , es preuava
d’esser la guardiana i exemple mundial dels “valors ,principis ,llibertats i drets
fonamentals per a tots”
La macabra crònica de morts ofegats (mes de 2.500 comptabilitzats, que
sapiguem ,en 6 mesos) era nomes era al “Cementerium nostrum”o Mar Mediterrani . La
premsa explicava que les arribades d’essers humans transportats com esclaus
nomes passava al sud d’Europa, a Grècia ,Itàlia o Espanya. Pero ara ,els rics
ciutadans del nord descobreixen amb sorpresa que els morts es
produeixen a les portes de casa seva ;al centre d’Europa ;dins dels camions
pastera a Viena; al peu de les muralles
aixecades a la frontera d’ Hongria; a les barricades oficials muntades a Macedònia; en els incendis provocats d’edificis
, destinats a acollir asilats a Alemanya
,o les tanques electrificades a Calais, i no nomes a
Ceuta i Melilla . Ara els ciutadans dels
28 estats membres i dels Estats no membres veïns ,descobreixen que estem en una situació dramàtica i que tots hi estem implicats o afectats :
ciutadans, governs i estats ;quan abans , la Europa dels mercaders sostenien ,per
acció u omissió que nomes era un
affaire dels mediterranis!
El 14 de setembre desprès de les
vacances d’estiu, Europa sembla que s’ha de tornar a reunir per a pensar hi ,
sinó esperaríem a Nadal , o per reis ! La darrera reunió crec que va esser el
21 de juliol, i tranquil·lament tots els ministres dels 28 van marxar de
vacances i ja en tornarien a parlar sense data fixada.
Fa molts anys que predico(i sembla
ha estat en el desert!) que la
immigració irregular, l’asil i l’acolliment de refugiats a Europa NO ES UN
PROBLEMA. Els problemes en matemàtiques es solucionen sinó no ho son .Però
aquestes migracions i moviments massius de desarrapats i fugitius no els poden
qualificar, per tant de problemes ,ja
que no es poden solucionar sobre el paper i menys creure que el temps ho resolt . Es tracta
d’una DRAMATICA SITUACIO HUMANA, i la única via d’afrontar- la ,per molt difícil,
costosa i complicada que sigui , es assumir-la i cercar sortides a nivell
global – col·lectiu europeu , possibles o imaginatives , però que a tots ens
afecten . No nomes a Europa sinó als països dels que emigren o fugen.
Excusar se que la culpa es dels altres; no acceptar cupos de refugiats ;al·legar
el PIB o l’atur per no implicar s’hi, ;o dur a terme politiques xenòfobes o racistes per a guanyar
vots , no son la via de solució , ni
d’assumir la realitat Al contrari, la passivitat
o la voluntària abstenció , fomenten i enforteixen les xarxes mafioses que,
ells si , es lucren ( molt mes que amb la droga a la Mediterrània ) del
transport inhuma de individus o famílies senceres que fugen de les guerres , de la opressió i de les dictadures, per intentar arribar a la terra promesa que es la “Europa
dels prodiguis i dels valors humans”.
Aquesta demostrada “ no
–política europea de immigració ni d’asil “fa pujar la cotització
dels transports que lideren les màfies, com si fos una borsa , però no de
valors cotitzables o mercaderies ,sinó d’essers humans vius no morts .Pagar per esser transportats no es sinònim ni
garantia de poder arribar al paradís que
veuen a la TV cada dia . A major obstacle o risc major preu!
La Unió Europea, els Estats de tot Europa; les Autonomies , les ciutats i
els pobles ,i els ciutadans tenim la
responsabilitat i la obligació d’exigir als politics de qualsevol nivell , institucions , governs i ajuntaments que es posicionin i actuïn. Ells i nosaltres
som protagonistes i actors ( encara que no
volguts ni haver fet assajos ) d’aquesta dramàtica obra quotidiana.
La idea que acabo de llegir a la
premsa ,s’acaba de llançar des de
Barcelona i consisteix en crear “ciutats europees refugi”al estil
dels que va fer també Barcelona amb Sarajevo , als anys noranta,en mig del conflicte
de Bòsnia als Balcans .Recorden Sarajevo el barri 11 de Barcelona?Es un bon
camí a estudiar , aprofundir i seguir. Es una forma planera d’assumir la realitat i responsabilitat al
nivell mes proper : la ciutat , els barris i els veïns, amb independència del
que acordin els Estats dits sobirans..
Calen accions e iniciatives com la que ara acaba d’endegar Barcelona, atesa
la passivitat dels governs dels 28, quina negligència (suposo que per
merescudes vacances!) no porten a enlloc
ni resolen la realitat o el problema humà . Els els refugiats i asilats ,seguiran intentant
arribar o encara s’incrementaran mes .Les
màfies no en fan de vacances. Saben les nostres febleses , estudien la
meteorologia i el mar; la rendibilitat de les pasteres i constaten , a diari la disparitat de criteris de la UNIO entorn
el tracte als refugiats i asilats!. Son
doctors “cum laude “ en explotació humana, amb pocs riscos!
Calen molts diners públics i privats
, per bastir i articular d’un nou concepte de solidaritat i cooperació que avui
no practiquem. Cal pensar com es pot evitar que surtin dels països d’origen,
cal enfortir l’educació en aquells països , evitar les dictadures i no afavorir
la corrupció que afavoreix el comerç d’armes i les guerres . La passivitat , el
plany ,la lamentació , o la irresponsabilitat del “a mi no em toca”no son
bones ni a curt ni a llarg terme per Europa ni la seva ciutadania i molt menys
,per evitar els desplaçaments .
Creure que com que som al Juliol i Agost a Europa els drets humans i llur
protecció estan de vacances , no es
tolerable en una societat civilitzada
del segle XXI. La “reentré” sembla que farà que els governs es moguin desprès
del preuat descans estival...ja era hora!.
AFIRMO AMB CONVICCCIO MINORITARIA
QUE LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS NO FAN MAI VACANCES!!!!!
EDUARD SAGARRA I TRIAS : President de la Associació per a les Nacions
Unides a Espanya
Barcelona 30 Agost 2015
diumenge, 16 d’agost del 2015
¿A QUIEN PERTENECE EL ARTICO?
En
pleno siglo XXI la disputa sobre la soberanía de los recursos
naturales que esconde el Polo Norte y el Océano Ártico, parece que
nos devuelve a las épocas de los grandes descubridores y a las
novelas fantasiosas del gran novelista Julio Verne. Pero lo que está
pasando no es fantasía sino una realidad que condicionará nuestro
futuro dependiendo de cómo se trate entre las potencias que tienen
derechos sobre el Ártico, pero también el resto del mundo.
Una
primera constatación es que el Ártico y el Polo Norte son espacios
marítimos es decir mar: Hielo en la superficie y agua marina debajo
del hielo. Superficie helada que se derrite a velocidades alarmantes
en los últimos 25 años se trata de millones de metros cúbicos!.
Debajo del agua helada se encuentra el suelo y el subsuelo submarino
rico en recursos naturales.
Esta
es la gran diferencia entre el Ártico con la Antártida o Polo Sur
ya que este es un continente de tierra firme cubierta de nieve y
hielo. Es por esta razón que en el viven y anidan especies como los
pingüinos o aves que no los encontramos en el Ártico donde solo hay
osos y focas. En su consecuencia el Polo norte, al ser aguas marinas
se regula por las convenciones sobre el Derecho del Mar, propiciadas
por la ONU , en especial el Alta Mar, Plataforma Continental y
profundidades marinas. También se regula por Tratados sobre
fronteras Marítimas entre los Estados que tienen posibilidad de
ejercer su soberanía, que son únicamente cinco : Rusia, Noruega ,
Dinamarca(por Groenlandia) Canadá y los Estados Unido(por Alaska)
En
los fondos y subsuelo Ártico por estudios geológicos realizados
por las potencias interesadas y por muchos otras interesadas tan
lejanas como China , Singapur o la UE, se considera que existe por
explorar y explotar un 30% de petróleo o igual proporción de gas ,
así como oro , plata, mercurio, cobre zinc o manganeso.
Los
cinco estados ribereños y Rusia al frente reivindican que sus aguas
territoriales y sobretodo su plataforma continental se adentra hacia
las profundidades del Ártico bajo el Polo Norte, y evidentemente
pretenden que se les reconozca su uso y aprovechamiento exclusivo.
El
deshielo progresivo Ártico está provocando unas consecuencias que
afectan a muchos ámbitos de nuestra vida cotidiana y a la teórica
soberanía de los Estados, aunque estén alejados del Polo. A modo de
ejemplo) Las pesquerías se desplazan hacia el Atlántico Norte y la
UE pierde sus bancos de pesca ,ii) La navegación entre China y
Róterdam tarda 11 días menos que a través del Canal de Suez y
además es mucho más segura, iii)Posición geoestratégica - militar
de los puertos de Siberia que se habían desmantelado tras la caída
de la URSS y que se están reconstruyendo ;iv)establecimiento en
Groenlandia de bases de explotación económica y de prospecciones de
hidrocarburos y gas,iv) hundimiento de economías de países del
tercer mundo que tienen explotaciones minerales , como fuente
principal de riqueza a modo de monocultivo , (cobre, zinc, oro
etc.) pues el precio bajara o las grandes potencias se abastecerán
directamente sin acudir a los mercados internacionales.
Por
ahora estamos ante unos conflictos de carácter técnico, geológico,
de delimitación de fronteras marítimas, pesquerías o de
exploración y explotación de recursos naturales, de las
consecuencias del deshielo y de polución marina, pero la conquista
de nuevos territorios marinos por las grandes potencias es seguro que
desembocara en graves conflictos de soberanía de difícil
solución pacifica que afectan a todo el planeta y a la economia
globalizada . La
ONU a buen segura deberá de intervenir a Instancia de todos los
demás Estados.
Presten
atención al tema y constataran que Julio Verne su ingenio e
imaginación cabalgan de nuevo y abogan por una solución pacifica
de los conflictos .
Eduard
Sagarra Trias
divendres, 24 de juliol del 2015
Mi fa vergogna
España acogerá a solo 1.300 refugiados de los 4.288 que tenía asignados inicialmente. Los más generosos son, por ahora, Alemania y Francia con 10.500 y 6.752, respectivamente. Reino Unido, Austria, Hungría o Dinamarca en este reasentamiento no han aceptado ningún refugiado más.
Article a eldiario.es
Article a eldiario.es
divendres, 10 de juliol del 2015
Ricardo Fernandez
Amb aquets versos d’un bon amic i poeta Ricardo Fernandez, molt adients per iniciar el període estival , acomiadem la XVI temporada dels Divendres poètics .Es la primera vegada en tots aquets anys que uns versos escrits i sentits en castellà han estat traduïts , especialment per a nosaltres per el propi poeta . Recomano visitar el seu interessant blog poètic (http://lapalabraesmagica. blogspot.com.es). BON ESTIU
Despedimos esta XVI temporada dels divendres con este bello i profundo poema del amigo i poeta Ricardo Fernandez, que gentilmente ha traducido al catalán. Recomiendo visitéis su blog http://lapalabraesmagica. blogspot.com.es; Gracias Ricardo . BUEN VERANO
LAS CIMAS DE LA MAR
Después de la vorágine
se impone un cambio en la bitácora,
pero más que imponer te recomiendo
que retomes el gusto por lo fácil.
A estas alturas de la vida
importa conjugar el verbo disfrutar,
no son tiempos de grandes singladuras,
se trata de surcar los mares conocidos.
No subas mucho trapo, saborea
las suaves brisas por la popa
que acompasan los vientos y el compás,
y olvida los destinos prefijados.
Pero esto es un deseo y la realidad
es que —al igual que en tierra
después de un monte viene otro
y nunca “haces la cima”—
cuando hiendes los mares
te vienen ganas de ceñir las velas
para ver más allá del horizonte.
Y siempre hay otra raya
separando los tonos del azul,
porque la mar, aunque es una llanura,
está llena de cimas deseables.
Ricardo Fernández Esteban ©
ELS CIMS DEL MAR
Després de la disbauxa
s'imposa un canvi en la bitàcola,
però més que imposar et recomano
que reprenguis el plaure de les coses senzilles.
A hores d'ara de la vida
importa conjugar el verb gaudir,
no són temps de difícils singladures,
es tracta de solcar els mars que ja coneixes.
No pugis massa drap, assaboreix
les suaus brises que t’entren per la popa
—aquelles que acompassen els vents amb el compàs—
i oblida’t de destinacions fixades.
Però això és un desig, i la realitat
és que —al igual que en terra
després d'una muntanya arriba una altra
i mai aconsegueixes “fer el cim”—
quan vas tallant el mar
et vénen ganes de cenyir les veles
per veure més enllà de l'horitzó.
Però darrere sempre hi ha una altra ratlla
que divideix els tons del blau,
perquè la mar, encara que és un pla,
està plena de cims molt desitjables.
Ricardo Fernández Esteban ©
Despedimos esta XVI temporada dels divendres con este bello i profundo poema del amigo i poeta Ricardo Fernandez, que gentilmente ha traducido al catalán. Recomiendo visitéis su blog http://lapalabraesmagica.
LAS CIMAS DE LA MAR
Después de la vorágine
se impone un cambio en la bitácora,
pero más que imponer te recomiendo
que retomes el gusto por lo fácil.
A estas alturas de la vida
importa conjugar el verbo disfrutar,
no son tiempos de grandes singladuras,
se trata de surcar los mares conocidos.
No subas mucho trapo, saborea
las suaves brisas por la popa
que acompasan los vientos y el compás,
y olvida los destinos prefijados.
Pero esto es un deseo y la realidad
es que —al igual que en tierra
después de un monte viene otro
y nunca “haces la cima”—
cuando hiendes los mares
te vienen ganas de ceñir las velas
para ver más allá del horizonte.
Y siempre hay otra raya
separando los tonos del azul,
porque la mar, aunque es una llanura,
está llena de cimas deseables.
Ricardo Fernández Esteban ©
ELS CIMS DEL MAR
Després de la disbauxa
s'imposa un canvi en la bitàcola,
però més que imposar et recomano
que reprenguis el plaure de les coses senzilles.
A hores d'ara de la vida
importa conjugar el verb gaudir,
no són temps de difícils singladures,
es tracta de solcar els mars que ja coneixes.
No pugis massa drap, assaboreix
les suaus brises que t’entren per la popa
—aquelles que acompassen els vents amb el compàs—
i oblida’t de destinacions fixades.
Però això és un desig, i la realitat
és que —al igual que en terra
després d'una muntanya arriba una altra
i mai aconsegueixes “fer el cim”—
quan vas tallant el mar
et vénen ganes de cenyir les veles
per veure més enllà de l'horitzó.
Però darrere sempre hi ha una altra ratlla
que divideix els tons del blau,
perquè la mar, encara que és un pla,
està plena de cims molt desitjables.
Ricardo Fernández Esteban ©
divendres, 3 de juliol del 2015
Kipling IF
Fa aproximadament vuit anys ja vaig enviar aquest gran poema de Rudyard Kipling que el segueixo trobant molt vigent . La traducció al català adaptada i reduïda, , feta la va fer expressament per als nostres divendres poètics , , en Marc Antoni Broggi, a qui agraïm la seva sensible interpretació.
Hace unos 8 años ya transmití este poema de Rudyard Kipling que como más lo leo, más actual lo percibo. La versión/interpretación en catalán de Marc A. Broggi , fue escrita exprofeso para nuestros divendres poétics .
Bon cap , de setmana ,happy weekend, buen fide
Eduard Sagarra
IF
SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant,
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.
SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l’odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t’imposes ni ets tímid,
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.
SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t’imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.
SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l’esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.
SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l’ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l’alegria
SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l’amic...
SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d’aquest treball dins teu,
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu.
( versió adaptada i reduïda de MA. Broggi a partir d'una traducció de López Picó )
IF
SI puedes mantener la cabeza en su sitio
cuando todos la pierden –y te culpan por ello-;
SI confías en ti cuando los otros
desconfían -y les das la razón-;
SI puedes esperar sin cansarte, si no
mientes cuando te vienen con mentiras
ni odias a los que te odian y, aún así,
no te las das de santo ni de sabio;
SI sueñas, sin llegar a ser esclavo
de tus sueños; si piensas, pero no te conformas
con pensar; si te enfrentas al Triunfo y al Desastre
y das el mismo trato a esos dos impostores;
SI soportas que te tuerzan tus palabras
para embaucar con ellas a los tontos;
SI se rompen las cosas a las que has dedicado
tu existencia y te agachas a rehacerlas;
SI juntas todas tus ganancias para
jugártelas a cara o cruz, y pierdes,
y vuelves a empezar de nuevo, una vez más,
sin mencionar siquiera lo perdido;
y SI tu corazón, tus músculos, tus nervios
cumplen incluso cuando ya no son
lo que eran, y resistes cuando ya no te queda
sino la voluntad de resistir;
SI hablas con multitudes sin perder la honradez
y paseas con reyes sin perder la humildad:
SI no pueden hacerte daño tus enemigos
-tampoco tus amigos- y todo el mundo cuenta
contigo -no en exceso-; si no desaprovechas
ni un segundo de cada minuto de carrera,
la tierra y cuanto en ella existe es para ti;
serás, en fin, lo que se dice un hombre.
Rudyard Kipling
Traducción/ versión Jose Manuel Benitez Ariza .Sevilla 1996)
Hace unos 8 años ya transmití este poema de Rudyard Kipling que como más lo leo, más actual lo percibo. La versión/interpretación en catalán de Marc A. Broggi , fue escrita exprofeso para nuestros divendres poétics .
Bon cap , de setmana ,happy weekend, buen fide
Eduard Sagarra
[IF] |
If you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you But make allowance for their doubting too, If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don't deal in lies, Or being hated, don't give way to hating, And yet don't look too good, nor talk too wise: If you can dream--and not make dreams your master, If you can think--and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you've spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build 'em up with worn-out tools: If you can make one heap of all your winnings And risk it all on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breath a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew To serve your turn long after they are gone, And so hold on when there is nothing in you Except the Will which says to them: "Hold on!" If you can talk with crowds and keep your virtue, Or walk with kings--nor lose the common touch, If neither foes nor loving friends can hurt you; If all men count with you, but none too much, If you can fill the unforgiving minute With sixty seconds' worth of distance run, Yours is the Earth and everything that's in it, And--which is more--you'll be a Man, my son! --Rudyard Kipling |
IF
SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant,
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.
SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l’odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t’imposes ni ets tímid,
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.
SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t’imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.
SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l’esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.
SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l’ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l’alegria
SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l’amic...
SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d’aquest treball dins teu,
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu.
( versió adaptada i reduïda de MA. Broggi a partir d'una traducció de López Picó )
IF
SI puedes mantener la cabeza en su sitio
cuando todos la pierden –y te culpan por ello-;
SI confías en ti cuando los otros
desconfían -y les das la razón-;
SI puedes esperar sin cansarte, si no
mientes cuando te vienen con mentiras
ni odias a los que te odian y, aún así,
no te las das de santo ni de sabio;
SI sueñas, sin llegar a ser esclavo
de tus sueños; si piensas, pero no te conformas
con pensar; si te enfrentas al Triunfo y al Desastre
y das el mismo trato a esos dos impostores;
SI soportas que te tuerzan tus palabras
para embaucar con ellas a los tontos;
SI se rompen las cosas a las que has dedicado
tu existencia y te agachas a rehacerlas;
SI juntas todas tus ganancias para
jugártelas a cara o cruz, y pierdes,
y vuelves a empezar de nuevo, una vez más,
sin mencionar siquiera lo perdido;
y SI tu corazón, tus músculos, tus nervios
cumplen incluso cuando ya no son
lo que eran, y resistes cuando ya no te queda
sino la voluntad de resistir;
SI hablas con multitudes sin perder la honradez
y paseas con reyes sin perder la humildad:
SI no pueden hacerte daño tus enemigos
-tampoco tus amigos- y todo el mundo cuenta
contigo -no en exceso-; si no desaprovechas
ni un segundo de cada minuto de carrera,
la tierra y cuanto en ella existe es para ti;
serás, en fin, lo que se dice un hombre.
Rudyard Kipling
Traducción/ versión Jose Manuel Benitez Ariza .Sevilla 1996)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)