MANANTIAL

No cal cap introducció als versos de Garcia Lorca. El poema te musica ,es plàstic , descriptiu  i flueix per si sol
No es necesaria ninguna introduccion  ante la belleza musical i pictòrica de los versos del Gran Federico

MANANTIAL
(Fragmento))
1919

 La sombra se ha dormido en la pradera.
Los manantiales cantan
 
 Frente al ancho crepúsculo del Invierno
mi corazón soñaba.
¿Quién pudiera entender los manantiales,
el secreto del agua
recién nacida, ese cantar oculto
a todas las miradas
del espíritu, dulce melodía
más allá de las almas...?

 Luchando bajo el peso de la sombra,
un manantial cantaba.
Yo me acerque para escuchar su canto,
pero mi corazón no entiende nada.

 Era un brotar de estrellas invisibles
sobre la hierba casta
nacimiento del verbo de la tierra
por un sexo sin mancha.


FEDERICO GARCIA LORCA

L’ànima de la terra

L’ànima vital de la terra
La terra no mor.
Està per sobre,
Per damunt de tot.
Força immortal,
El seu sediment.
Record?
Vers la seva història.
La seva immensa força,
Creix i esdevé nova, novament.
No cedeix a la superioritat de res.
Dipositada a contracor,
A despit de la seva natura, natural.
És rebel i genera fruit sense descans.
El règim dictatorial de la humanitat,
No pot gens contra l’ànima vital de la terra.
Ponç Pons (Alaior, Menorca, 1956)

Martin Niemöller

Aquets dies he recordat aquests versos Martin Niemöller (teòleg  luterà alemany 1892-1984)   que desgraciadament son molt actuals en el context del país, europeu  e internacional , no nomes històrics sinó molt actuals . Ja els havia trames fa uns anys ,però avui crec que també son adients .

Estos días en los que se recuerda , con vergüenza, el terrible holocausto y que se suceden persecuciones y situaciones de miedo en todas partes que pueden vulnerar los derechos y libertades  , he considerado oportuno recordar esta poesía de  Martin Niemöller (teòlego  luterano aleman 1892-1984)  que ya remití hace unos años .
Eduard
 

En anglès: In Germany  they came first for the Communists,  and I didn't speak up  because I wasn't a Communist.  Then they came for the Jews,  and I didn't speak up  because I wasn't a Jew.  Then they came for the trade unionists, and I didn't speak up  because I wasn't a trade unionist.  Then they came for the Catholics, and I didn't speak up because I was a Protestant.  Then they came for me, and by that time no one was left to speak up for me. Martin Niemöller

En català: A Alemanya primer van venir a pels comunistes, i jo no vaig dir res  perquè no era comunista. Després es van endur els jueus, i jo no vaig dir res  perquè no era jueu. Després, van venir a buscar els obrers; i no vaig dir res,  perquè jo no era obrer ni sindicalista. Més tard es van ficar amb els catòlics, i no vaig dir res  perquè jo era protestant. I quan, finalment, em van agafar a mi, ja no quedava ningú per defensar-me. Martin Niemöller

 (En castellano)
En Alemania
Primero vinieron a por los comunistas,
Y yo no dije nada
Porque no era comunista.

Después se llevaron a los judíos
Y no dije nada
Porque no era judío

Después vinieron en busca de los obreros;
Y no dije nada,
Porque no era obrero ni sindicalista.

Mas tarde se metieron con los católicos
I no dije nada
Porque yo era protestante.

Y cuando finalmente, me cogieron a mi
Ya no quedaba nadie que me defendiera.
Martin Niemöller  
(trad Libre EST)
 

record

Record
Per a Màrius Sampere
 
Mou les ones, el vent,
i la sorra s’escampa.
 
No es cansa mai el mar
ni s’atura el desert.
 
I els cristalls del record
es desfan i es refan sense pressa,
perquè els ulls s’han desat
des de sempre en el somni,
perquè els cossos es fonen
i el ponent s’extingeix i retorna.
 
Aplegues els objectes del passat,
ressegueixes un gest amb què el cel et commou.
 
Sents el buit i el vertigen.
 
Cau la llum sobre els arbres
i les pells es desvetllen.
 
L’aire et porta el silenci.
 
CARLES DUARTE
 
Vocabulario Básico :
 
Ones : Olas
Sorra: Arena
S’escampa : se esparce
S’atura: se detiene
Desfan i ..refan : se deshacen y rehacen
Aplegues: recoges
Ressegueixes: resigues
Et commou : te conmueve

ANGEL GONZALEZ

CÍRCULO
 
Es el círculo de la amistad
y del amor,
lo que comienza y no termina nunca,
y depende de un centro
que es el que da sentido
a lo que está en su entorno,
sin él nada existe
ni merece la pena;
y ese centro eres tú,
y si te pierdo,
se pierde todo lo que nos rodea:
círculo perfecto, amor,
línea infinita
si tú estás en su centro.

ANGEL GONZALEZ MUÑIZ
(Oviedo 1925- Madrid 2008)
 Ángel González Muñiz   poeta  de la Generación del 50. Premio Príncipe de Asturias de las Letras en 1985

Gloria Fuertes

En los bosques de Pennsylvania

Cuando un árbol gigante se suicida,
harto de estar ya seco y no dar pájaros,
sin esperar al hombre que le tale,
sin esperar al viento,
lanza su última música sin hojas
—sinfónica explosión donde hubo nidos—,
crujen todos sus huecos de madera,
caen dos gotas de savia todavía
cuando estalla su tallo por el aire,
ruedan sus toneladas por el monte,
lloran los lobos y los ciervos tiemblan,
van a su encuentro las ardillas todas,
presintiendo que es algo de belleza que muere.

Gloria Fuertes

Els tres Reis d'Orient

S'acosten els Reigs Mags d'Orient !!! son aquells que funcionen de veritat i mai abdiquen. BONS REIS . Que la il·lusió individual i col·lectiva no ens falli mai Estar atentos a los Reyes Magos de Oriente que son los que siempre funcionan y nunca abdican. Que la ilusión individual y colectiva no nos falte nunca.

Els Tres Reis d'Orient (Fragment) vénen infants de les portes: surten un a un i a borbolls, però no com a folls, sinó discretament; i per les sendes tortes del camp en pugen més; i també les ciutats n’envien, i els altres països; i del fons nu dels temps encara no comptats se’ls n’ajunten, amb rostres per endavant precisos: descalços o abillats com prínceps de pintura; n’hi ha de blancs, de llors; d’adrets i iguals i d’encongits per la gepa futura; de grocs per fam i d’altres lluents com animals que es crien per l’ensunya; hi ha els de Judea i els de tot el món, i en un angle, amb llur bell parlar, els de Catalunya. Tots els infants en cercle immens hi són, com infantats de nou per la Mare infantina, tots voltant el tresor per compartir-lo amb el Fill, que s’inclina sobre els perfums i les pedres i l’or. I l’infant d’ulls bonics que vaig ser, també hi era; i em recordo de tot: com vaig tastar, com tots, curiós pres pel mot, la mirra, amarga amb aroma estrangera. I tinc, ben enfonyada, però he perdut la clau, una turquesa dura, única pel seu blau; i un robí, talment una espurna de sang divina; i ara que em faig vell, mai no me’l miro, roig sobre el desat anell, que no hi vessi una lenta llàgrima taciturna. Esbós de tres oratoris[1954] Carles Riba, Els tres Reis d'Orient.