DRETS HUMANS A EUROPA:TANCAT PER VACANCES?

Ës esfereïdor llegir cada dia durant els mesos de juliol i agost les notícies esgarrifoses i drames humans dels refugiats que han mort pel camí, i els qui intenten arribar cap a Europa, en la seva  tortuosa ruta des dels llunyans llocs d'origen, en guerra o conflicte, a traves de la Mediterrània. Teòricament Europa es un territori basat en el dret, la justícia i la pau social que, fins avui , es preuava d’esser  la guardiana i exemple mundial dels  “valors ,principis ,llibertats i drets fonamentals per a tots”

La macabra crònica de morts ofegats (mes de 2.500 comptabilitzats, que sapiguem  ,en 6 mesos) era nomes era  al “Cementerium nostrum”o Mar Mediterrani . La premsa explicava que  les arribades  d’essers humans transportats com esclaus nomes passava al sud d’Europa, a Grècia ,Itàlia o Espanya. Pero ara ,els rics ciutadans del  nord  descobreixen amb sorpresa que els morts es produeixen a les portes de casa seva ;al centre d’Europa ;dins dels camions pastera a Viena; al peu de les  muralles aixecades a la frontera d’ Hongria; a les barricades oficials muntades a  Macedònia; en els incendis provocats d’edificis , destinats a acollir  asilats a Alemanya ,o  les  tanques electrificades a Calais, i no nomes a Ceuta i Melilla  . Ara els ciutadans dels 28 estats membres i dels Estats no membres veïns ,descobreixen que estem en  una situació dramàtica  i que tots hi estem implicats o afectats : ciutadans, governs i estats ;quan  abans  , la Europa dels mercaders sostenien ,per acció u omissió que  nomes era un affaire  dels mediterranis!

 El 14 de setembre desprès de les vacances d’estiu, Europa sembla que s’ha de tornar a reunir per a pensar hi , sinó esperaríem a Nadal , o per reis ! La darrera reunió crec que va esser el 21 de juliol, i tranquil·lament tots els ministres dels 28 van marxar de vacances i ja en tornarien a parlar sense data fixada.

Fa molts anys que predico(i sembla ha estat en el  desert!) que la immigració irregular, l’asil i l’acolliment de refugiats a Europa NO ES UN PROBLEMA. Els problemes en matemàtiques es solucionen sinó no ho son .Però aquestes migracions i moviments massius de desarrapats i fugitius no els poden qualificar, per tant  de problemes ,ja que no es poden solucionar sobre el paper i menys  creure que el temps ho resolt . Es tracta d’una DRAMATICA SITUACIO HUMANA, i la única via d’afrontar- la ,per molt difícil, costosa i complicada que sigui , es assumir-la i cercar sortides a nivell global – col·lectiu europeu , possibles o imaginatives , però que a tots ens afecten . No nomes a Europa sinó als països dels que emigren o fugen.

Excusar se que la culpa es dels altres; no acceptar cupos de refugiats ;al·legar el PIB o l’atur per no implicar s’hi, ;o dur a terme  politiques xenòfobes o racistes per a guanyar vots , no son  la via de solució , ni d’assumir la realitat Al  contrari, la passivitat o la voluntària abstenció , fomenten i enforteixen les xarxes mafioses que, ells si , es lucren ( molt mes que amb la droga a la Mediterrània ) del transport inhuma de individus o famílies senceres  que fugen de les guerres , de la opressió i  de les dictadures, per intentar  arribar a la terra promesa que es la “Europa dels prodiguis i dels valors humans”.

 Aquesta demostrada “ no –política europea de immigració ni d’asil “fa pujar la cotització dels transports que lideren les màfies, com si fos una borsa , però no de valors cotitzables o mercaderies ,sinó d’essers humans vius no morts .Pagar  per esser transportats no es sinònim ni garantia  de poder arribar al paradís que veuen a la TV cada dia . A major obstacle o risc major preu!

La Unió Europea, els Estats de tot Europa; les Autonomies , les ciutats i els pobles ,i els ciutadans  tenim la responsabilitat i la obligació d’exigir als politics de qualsevol nivell  , institucions , governs i ajuntaments  que es posicionin i actuïn. Ells i nosaltres som protagonistes  i actors ( encara que no volguts ni haver fet assajos ) d’aquesta dramàtica obra quotidiana.

La idea que  acabo de llegir a la premsa ,s’acaba de llançar des de  Barcelona i consisteix en  crear  “ciutats europees refugi”al estil dels que va fer també Barcelona amb Sarajevo , als anys noranta,en mig del conflicte de Bòsnia als Balcans .Recorden Sarajevo el barri 11 de Barcelona?Es un bon camí a estudiar , aprofundir i seguir. Es una forma planera  d’assumir la realitat i responsabilitat al nivell mes proper : la ciutat , els barris i els veïns, amb independència del que acordin els Estats dits sobirans..

Calen accions e iniciatives com la que ara acaba d’endegar Barcelona, atesa la passivitat dels governs dels 28, quina negligència (suposo que per merescudes  vacances!) no porten a enlloc ni resolen la realitat o el problema humà . Els  els refugiats i asilats ,seguiran intentant arribar o encara s’incrementaran mes .Les màfies no en fan de vacances. Saben les nostres febleses , estudien la meteorologia i el mar; la rendibilitat de les pasteres  i constaten , a diari  la disparitat de criteris de  la UNIO   entorn el tracte als refugiats i asilats!. Son doctors “cum laude “ en explotació humana, amb pocs riscos!

 Calen molts diners públics i privats , per bastir i articular d’un nou concepte de solidaritat i cooperació que avui no practiquem. Cal pensar com es pot evitar que surtin dels països d’origen, cal enfortir l’educació en aquells països , evitar les dictadures i no afavorir la corrupció que afavoreix el comerç d’armes i les guerres . La passivitat , el plany ,la lamentació , o la irresponsabilitat del “a mi no em toca”no son bones ni a curt ni a llarg terme per Europa ni la seva ciutadania i molt menys ,per evitar els desplaçaments .

Creure que com que som al Juliol i Agost a Europa els drets humans i llur protecció  estan de vacances , no es tolerable en una societat civilitzada  del segle XXI. La “reentré” sembla que farà que els governs es moguin desprès del preuat descans estival...ja era hora!.

AFIRMO AMB CONVICCCIO MINORITARIA QUE LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS NO FAN MAI VACANCES!!!!!

EDUARD SAGARRA I TRIAS : President de la Associació per a les Nacions Unides a Espanya

Barcelona 30 Agost 2015

¿A QUIEN PERTENECE EL ARTICO?

En pleno siglo XXI la disputa sobre la soberanía de los recursos naturales que esconde el Polo Norte y el Océano Ártico, parece que nos devuelve a las épocas de los grandes descubridores y a las novelas fantasiosas del gran novelista Julio Verne. Pero lo que está pasando no es fantasía sino una realidad que condicionará nuestro futuro dependiendo de cómo se trate entre las potencias que tienen derechos sobre el Ártico, pero también el resto del mundo.

Una primera constatación es que el Ártico y el Polo Norte son espacios marítimos es decir mar: Hielo en la superficie y agua marina debajo del hielo. Superficie helada que se derrite a velocidades alarmantes en los últimos 25 años se trata de millones de metros cúbicos!. Debajo del agua helada se encuentra el suelo y el subsuelo submarino rico en recursos naturales.

Esta es la gran diferencia entre el Ártico con la Antártida o Polo Sur ya que este es un continente de tierra firme cubierta de nieve y hielo. Es por esta razón que en el viven y anidan especies como los pingüinos o aves que no los encontramos en el Ártico donde solo hay osos y focas. En su consecuencia el Polo norte, al ser aguas marinas se regula por las convenciones sobre el Derecho del Mar, propiciadas por la ONU , en especial el Alta Mar, Plataforma Continental y profundidades marinas. También se regula por Tratados sobre fronteras Marítimas entre los Estados que tienen posibilidad de ejercer su soberanía, que son únicamente cinco : Rusia, Noruega , Dinamarca(por Groenlandia) Canadá y los Estados Unido(por Alaska)

En los fondos y subsuelo Ártico por estudios geológicos realizados por las potencias interesadas y por muchos otras interesadas tan lejanas como China , Singapur o la UE, se considera que existe por explorar y explotar un 30% de petróleo o igual proporción de gas , así como oro , plata, mercurio, cobre zinc o manganeso.

Los cinco estados ribereños y Rusia al frente reivindican que sus aguas territoriales y sobretodo su plataforma continental se adentra hacia las profundidades del Ártico bajo el Polo Norte, y evidentemente pretenden que se les reconozca su uso y aprovechamiento exclusivo.

El deshielo progresivo Ártico está provocando unas consecuencias que afectan a muchos ámbitos de nuestra vida cotidiana y a la teórica soberanía de los Estados, aunque estén alejados del Polo. A modo de ejemplo) Las pesquerías se desplazan hacia el Atlántico Norte y la UE pierde sus bancos de pesca ,ii) La navegación entre China y Róterdam tarda 11 días menos que a través del Canal de Suez y además es mucho más segura, iii)Posición geoestratégica - militar de los puertos de Siberia que se habían desmantelado tras la caída de la URSS y que se están reconstruyendo ;iv)establecimiento en Groenlandia de bases de explotación económica y de prospecciones de hidrocarburos y gas,iv) hundimiento de economías de países del tercer mundo que tienen explotaciones minerales , como fuente principal de riqueza a modo de monocultivo , (cobre, zinc, oro etc.) pues el precio bajara o las grandes potencias se abastecerán directamente sin acudir a los mercados internacionales.

Por ahora estamos ante unos conflictos de carácter técnico, geológico, de delimitación de fronteras marítimas, pesquerías o de exploración y explotación de recursos naturales, de las consecuencias del deshielo y de polución marina, pero la conquista de nuevos territorios marinos por las grandes potencias es seguro que desembocara en graves conflictos de soberanía de difícil solución pacifica que afectan a todo el planeta y a la economia globalizada . La ONU a buen segura deberá de intervenir a Instancia de todos los demás Estados.

Presten atención al tema y constataran que Julio Verne su ingenio e imaginación cabalgan de nuevo y abogan por una solución pacifica de los conflictos .

Eduard Sagarra Trias

Presidente de la Asociación de las Naciones Unidas para España.

Mi fa vergogna

España acogerá a solo 1.300 refugiados de los 4.288 que tenía asignados inicialmente. Los más generosos son, por ahora, Alemania y Francia con 10.500 y 6.752, respectivamente. Reino Unido, Austria, Hungría o Dinamarca en este reasentamiento no han aceptado ningún refugiado más.
Article a eldiario.es

Ricardo Fernandez

  Amb aquets versos d’un bon amic i poeta Ricardo Fernandez, molt adients per iniciar el període estival , acomiadem la XVI temporada dels Divendres poètics .Es la primera vegada en  tots aquets anys que uns versos escrits i sentits en castellà han estat traduïts , especialment per a nosaltres per el propi poeta . Recomano visitar el seu interessant blog poètic (http://lapalabraesmagica.blogspot.com.es). BON ESTIU

Despedimos esta XVI temporada dels divendres con este bello i profundo poema del amigo i poeta Ricardo Fernandez, que gentilmente ha traducido al catalán. Recomiendo visitéis su blog  http://lapalabraesmagica.blogspot.com.es; Gracias Ricardo . BUEN VERANO 


LAS CIMAS DE LA MAR

Después de la vorágine
se impone un cambio en la bitácora,
pero más que imponer te recomiendo
que retomes el gusto por lo fácil.
A estas alturas de la vida
importa conjugar el verbo disfrutar,
no son tiempos de grandes singladuras,
se trata de surcar los mares conocidos.
No subas mucho trapo, saborea
las suaves brisas por la popa
que acompasan los vientos y el compás,
y olvida los destinos prefijados.

Pero esto es un deseo y la realidad
es que —al igual que en tierra
después de un monte viene otro
y nunca “haces la cima”—
cuando hiendes los mares
te vienen ganas de ceñir las velas
para ver más allá del horizonte.
Y siempre hay otra raya
separando los tonos del azul,
porque la mar, aunque es una llanura,
está llena de cimas deseables.

Ricardo Fernández Esteban ©
ELS CIMS DEL MAR

Després de la disbauxa
s'imposa un canvi en la bitàcola,
però més que imposar et recomano
que reprenguis el plaure de les coses senzilles.
A hores d'ara de la vida
importa conjugar el verb gaudir,
no són temps de difícils singladures,
es tracta de solcar els mars que ja coneixes.
No pugis massa drap, assaboreix
les suaus brises que t’entren per la popa
—aquelles que acompassen els vents amb el compàs—
i oblida’t de destinacions fixades.

Però això és un desig, i la realitat
és que —al igual que en terra
després d'una muntanya arriba una altra
i mai aconsegueixes “fer el cim”—
quan vas tallant el mar
et vénen ganes de cenyir les veles
per veure més enllà de l'horitzó.
Però darrere sempre hi ha una altra ratlla
que  divideix els tons del blau,
perquè la mar, encara que és un pla,
està plena de cims molt desitjables.

Ricardo Fernández Esteban ©

Kipling IF

Fa aproximadament vuit anys ja vaig enviar aquest gran poema de Rudyard Kipling que el segueixo trobant  molt vigent . La traducció al català  adaptada i reduïda,  , feta la va fer expressament per als nostres divendres poètics ,  , en Marc Antoni Broggi, a qui agraïm la seva sensible interpretació.

Hace unos 8 años ya transmití este poema de Rudyard Kipling que como más lo leo, más actual lo percibo. La  versión/interpretación en catalán de Marc A. Broggi , fue  escrita exprofeso para nuestros divendres poétics .

Bon cap , de setmana ,happy weekend, buen fide


Eduard Sagarra
 
 

[IF]

If you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you But make allowance for their doubting too, If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don't deal in lies, Or being hated, don't give way to hating, And yet don't look too good, nor talk too wise:  If you can dream--and not make dreams your master, If you can think--and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you've spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build 'em up with worn-out tools:  If you can make one heap of all your winnings And risk it all on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breath a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew To serve your turn long after they are gone, And so hold on when there is nothing in you Except the Will which says to them: "Hold on!"  If you can talk with crowds and keep your virtue, Or walk with kings--nor lose the common touch, If neither foes nor loving friends can hurt you; If all men count with you, but none too much, If you can fill the unforgiving minute With sixty seconds' worth of distance run, Yours is the Earth and everything that's in it, And--which is more--you'll be a Man, my son!  --Rudyard Kipling

 

 
IF

SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant, 
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.

SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l’odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t’imposes ni ets tímid,  
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.

SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t’imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.

SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l’esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.

SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l’ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni  envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l’alegria

SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l’amic...                                                    

SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d’aquest treball dins teu, 
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu.
 
( versió adaptada i reduïda  de MA. Broggi a partir d'una traducció de López Picó )

            IF 

SI puedes mantener la cabeza en su sitio
cuando todos la pierden –y te culpan por ello-;
SI confías en ti cuando los otros
desconfían -y les das la razón-;
SI puedes esperar sin cansarte, si no
mientes cuando te vienen con mentiras
ni odias a los que te odian y, aún así,
no te las das de santo ni de sabio;

SI sueñas, sin llegar a ser esclavo
de tus sueños; si piensas, pero no te conformas
con pensar; si te enfrentas al Triunfo y al Desastre
y das el mismo trato a esos dos impostores;
SI soportas que te tuerzan tus palabras
para embaucar con ellas a los tontos;
SI se rompen las cosas a las que has dedicado
tu existencia y te agachas a rehacerlas;

SI juntas todas tus ganancias para
jugártelas a cara o cruz, y pierdes,
y vuelves a empezar de nuevo, una vez más,
sin mencionar siquiera lo perdido;
y SI tu corazón, tus músculos, tus nervios
cumplen incluso cuando ya no son
lo que eran, y resistes cuando ya no te queda
sino la voluntad de resistir;

SI hablas con multitudes sin perder la honradez
y paseas con reyes sin perder la humildad:
SI no pueden hacerte daño tus enemigos
-tampoco tus amigos- y todo el mundo cuenta
contigo -no en exceso-; si no desaprovechas
ni un segundo de cada minuto de carrera,
la tierra y cuanto en ella existe es para ti;
serás, en fin, lo que se dice un hombre. 

Rudyard Kipling
Traducción/ versión  Jose Manuel Benitez Ariza .Sevilla 1996)

Estiu Marti Pol

 Per preparar l’estiu ,dos versos del Gran Marti Pol, molt diferents seriós el primer ,el segon apetitós......
Para prepararnos para las canículas estivales dos versos veraniegos de muy distinto calado…pero ambos muy cotidianos

Solstici”

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.


Miquel Marti i Pol
 
PAN CON TOMATE

Dios nos dio de ser catalanes
para comer buen pà amb tomàquet
con un chorro de aceite discreto
y un pellizco de sal si hace falta;
pan de payés si puede ser,
que es mas sabroso que los otros,
 y tomate bien maduro,
pero que no lo sea demasiado.

Dios nos de un trozo de jamón
o longaniza bien ancha
par que acompañen al pan
bien untadito con tomate;
jamón de buen masticar,
longaniza de la Plana*,
que los osonenses en esto
tenemos mucho renombre.

Dios nos de todo lo que he dicho
y buenos amigos en la mesa
para compartir lo que comemos
y fer petar la xerrada,
que conversar con los amigos
siempre suele despertar apetito
y el comer, si es compartido,
resulta más saludable.

 Miquel Marti i Pol

Itaca Kadafis

  Avui , vigílies del solstici d’estiu i de Sant Joan m’ha vingut de gust reiterar , després de 10 anys, aquesta poesia de Kavafis amb la esplèndida traducció de Carles Riba. 
Hoy .en vísperas de la verbena de San Juan y del Solsticio de verano.el cuerpo me pedía reiterar una poesía de Kavafis, ya aparecida en els divendres,  
Viatge a Itaca (Fragment) 


Quant surts a fer el viatge cap a Itaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
que vagis a ciutats a aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
que siguis vell quan fondegis la illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi com be t'has fet
sabràs el que volen dir les Itaques.

KONSTANTINOS KAVAFIS(1863-1933)  
Traducció  Carles Riba

Otro fragmento del mismo poema   en castellano

" Si vas a emprender el viaje hacia Ítaca,
pide que tu camino sea largo,
rico en experiencias, en conocimiento.
A Lestrigones y a Cíclopes,
al airado Poseidón nunca temas,
no hallarás tales seres en tu ruta
si alto es tu pensamiento y limpia
la emoción de tu espíritu y tu cuerpo.
si no es tu alma quien ante ti los pone.

Pide que tu camino sea largo.
Que numerosas sean las mañanas de verano
en que con placer, felizmente
arribes a bahías nunca vistas;
detente en los emporios de Fenicia
y adquiere hermosas mercancías,
madreperlas y coral, y ámbar y ébano,
perfumes deliciosos y diversos,
cuanto puedas invierte en voluptuosos y delicados perfumes;
visita muchas ciudades de Egipto

KAVAFIS (desconozco la autoría de la traducción al castellano )