Record
Per a Màrius Sampere
Mou les ones, el vent,
i la sorra s’escampa.
No es cansa mai el mar
ni s’atura el desert.
I els cristalls del record
es desfan i es refan sense pressa,
perquè els ulls s’han desat
des de sempre en el somni,
perquè els cossos es fonen
i el ponent s’extingeix i retorna.
Aplegues els objectes del passat,
ressegueixes un gest amb què el cel et commou.
Sents el buit i el vertigen.
Cau la llum sobre els arbres
i les pells es desvetllen.
L’aire et porta el silenci.
CARLES DUARTE
Vocabulario Básico :
Ones : Olas
Sorra: Arena
S’escampa : se esparce
S’atura: se detiene
Desfan i ..refan : se deshacen y rehacen
Aplegues: recoges
Ressegueixes: resigues
Et commou : te conmueve
divendres, 26 de gener del 2018
divendres, 19 de gener del 2018
ANGEL GONZALEZ
CÍRCULO
Es el círculo de la amistad
y del amor,
lo que comienza y no termina nunca,
y depende de un centro
que es el que da sentido
a lo que está en su entorno,
sin él nada existe
ni merece la pena;
y ese centro eres tú,
y si te pierdo,
se pierde todo lo que nos rodea:
círculo perfecto, amor,
línea infinita
si tú estás en su centro.
ANGEL GONZALEZ MUÑIZ
(Oviedo 1925- Madrid 2008)
Ángel González Muñiz poeta de la Generación del 50. Premio Príncipe de Asturias de las Letras en 1985
Es el círculo de la amistad
y del amor,
lo que comienza y no termina nunca,
y depende de un centro
que es el que da sentido
a lo que está en su entorno,
sin él nada existe
ni merece la pena;
y ese centro eres tú,
y si te pierdo,
se pierde todo lo que nos rodea:
círculo perfecto, amor,
línea infinita
si tú estás en su centro.
ANGEL GONZALEZ MUÑIZ
(Oviedo 1925- Madrid 2008)
Ángel González Muñiz poeta de la Generación del 50. Premio Príncipe de Asturias de las Letras en 1985
divendres, 12 de gener del 2018
Gloria Fuertes
En los bosques de Pennsylvania
Cuando un árbol gigante se suicida,
harto de estar ya seco y no dar pájaros,
sin esperar al hombre que le tale,
sin esperar al viento,
lanza su última música sin hojas
—sinfónica explosión donde hubo nidos—,
crujen todos sus huecos de madera,
caen dos gotas de savia todavía
cuando estalla su tallo por el aire,
ruedan sus toneladas por el monte,
lloran los lobos y los ciervos tiemblan,
van a su encuentro las ardillas todas,
presintiendo que es algo de belleza que muere.
harto de estar ya seco y no dar pájaros,
sin esperar al hombre que le tale,
sin esperar al viento,
lanza su última música sin hojas
—sinfónica explosión donde hubo nidos—,
crujen todos sus huecos de madera,
caen dos gotas de savia todavía
cuando estalla su tallo por el aire,
ruedan sus toneladas por el monte,
lloran los lobos y los ciervos tiemblan,
van a su encuentro las ardillas todas,
presintiendo que es algo de belleza que muere.
Gloria Fuertes
divendres, 5 de gener del 2018
Els tres Reis d'Orient
S'acosten els Reigs Mags d'Orient !!! son aquells que funcionen de veritat i mai abdiquen. BONS REIS . Que la il·lusió individual i col·lectiva no ens falli mai
Estar atentos a los Reyes Magos de Oriente que son los que siempre funcionan y nunca abdican. Que la ilusión individual y colectiva no nos falte nunca.
|
Els Tres Reis d'Orient (Fragment) vénen infants de les portes: surten un a un i a borbolls, però no com a folls, sinó discretament; i per les sendes tortes del camp en pugen més; i també les ciutats n’envien, i els altres països; i del fons nu dels temps encara no comptats se’ls n’ajunten, amb rostres per endavant precisos: descalços o abillats com prínceps de pintura; n’hi ha de blancs, de llors; d’adrets i iguals i d’encongits per la gepa futura; de grocs per fam i d’altres lluents com animals que es crien per l’ensunya; hi ha els de Judea i els de tot el món, i en un angle, amb llur bell parlar, els de Catalunya. Tots els infants en cercle immens hi són, com infantats de nou per la Mare infantina, tots voltant el tresor per compartir-lo amb el Fill, que s’inclina sobre els perfums i les pedres i l’or. I l’infant d’ulls bonics que vaig ser, també hi era; i em recordo de tot: com vaig tastar, com tots, curiós pres pel mot, la mirra, amarga amb aroma estrangera. I tinc, ben enfonyada, però he perdut la clau, una turquesa dura, única pel seu blau; i un robí, talment una espurna de sang divina; i ara que em faig vell, mai no me’l miro, roig sobre el desat anell, que no hi vessi una lenta llàgrima taciturna. Esbós de tres oratoris[1954] Carles Riba, Els tres Reis d'Orient. |
divendres, 3 de novembre del 2017
El silenci del Divendres poetic
DIVENDRES POÈTICS: TANCAT FINS RESTAURACIÓ DEMOCRÀTICA
Durant més de 45 anys he explicat als meus alumnes que, al meu modest parer, les característiques o virtuts bàsiques que ha de practicar una persona individualment i col·lectivament, per tal conviure en pau una societat democràtica avançada contemporània:
a) Il·lusió individual i col·lectiva: sense il·lusió costa emprendre qualsevol activitat o assumir amb possibilitats d'èxit els reptes diaris.
b) Mundològia: Ho interpreto com saber estar i comportar-se en societat, amb dignitat, davant qualsevol situació per fàcil o difícil que ens aparegui.
c) Valors: Tenir i practicar uns valors "convivencials" i uns principis amplis conjunturals que no són immutables. A títol d’exemple: la llibertat, la justícia, la vida, la família, la propietat, la democràcia, els drets humans i les llibertats públiques, la dignitat. Etc.
d) Coherència: És l'exercici més difícil de practicar, ja que tots entenem el que és la incoherència dels demes, però poques vegades admetem la nostra incoherència.
He intentat seguir aquests postulats, al llarg de la meva vida i amb més o menys encert, en totes les activitats, vida familiar, amistat, professió, docència o en la vida de les entitats cíviques que he participat o presidit (Coral St Jordi , Col Advocats, Consell Catala Moviment. Europeu. Ass. per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) ,Món Jurídic etc ).
Sabeu la meva passió per la música coral i tinc l'orgull d'haver interpretat Freedom(Llibertat) amb Duke Ellington a Santa Maria del Mar; "El cant dels Ocells" amb Pau Casals a Prada del Conflent ,o cançons amb en Raimon com "Diguem no" una de quines estrofes recordareu deia ..." He vist tancats a la presó homes plens de raó"...
Avui sento una tristor i decepció molt gran i no voldria que la meva il·lusió es transformi -al llindar dels meus primers 70 anys- en un mur de les lamentacions improductiu i inútil o que, per raons alienes, a mi i a molts, ens sentíssim, injustament, culpables de quelcom o d'una actitud.
És per tot plegat que he decidit i prefereixo -fins que no canviïn les circumstàncies ambientals i que els estats d'ànim col·lectius no tornin a asserenar-se- adoptar un prudent i respectuós SILENCI POÈTIC, intens, ple, amb contingut, i per tant no serà estèril ni sepulcral.
Us recomano que dediqueu el vostre temps lliure a explicar contes als vostres fills, néts o besnéts. Canteu, balleu, llegiu poesia, gaudiu de l'amistat, estimeu i sentiu-vos estimats; mireu, admireu l'entorn del país i emocioneu-vos sense rubor ni vergonya, ja que... "home sóc i humana és ma mesura".
Una forta abraçada i agraïment als qui heu seguit, fidelment, aquests quasi vint anys de "divendres poètics". Us trobaré a faltar.
Eduard
Primer de Novembre 2017
DIVENDRES POETICS EN SILENCIO HASTA EL RESTABLECIMIENTO DE UNA NUEVA SITUACION AMBIENTAL.
Me resulta muy difícil traducir el escrito ,en catalán , que antecede al castellano, sin perder el tono, el sentimiento o la intensidad del mensaje. Pido disculpas de antemano.
Estoy convencido que el mensaje, leído despacio, aun en catalán se entiende todo. No es una pieza epistolar o de oratoria, es puro sentimiento y emoción.
Durante más de 45 años de docencia he predicado a mis alumnos unas cualidades que creo necesarias y esenciales para que un individuo, una colectividad humana o una nación progresen conjuntamente: Ilusión individual y colectiva. Mundología e idiomas. Principios y valores convivenciales (libertad, vida, democracia, dignidad etc.) y COHERENCIA
Esta última es la más difícil de asumir y practicar. Su definición además de ser muy personal es siempre contradictoria. Seguro que vemos la incoherencia de los demás pero escasamente la nuestra, que no aceptamos y tratamos siempre de justificar.
En todas las actividades que he desarrollado a nivel familiar, académico, profesional, musical, asociativo, deportivo o institucional he intentado –con más o menos acierto - defender aquellos principios convivenciales y actuar consecuentemente.
Hoy en el umbral de mis 70 primeros años, me siento triste y apesadumbrado por la situación y el ambiente (nacional, estatal, europeo e internacional) en el que vivo y, no quiero que aquella ilusión se torne en un inútil e improductivo “muro de las lamentaciones”, ni que nadie se culpabilice de lo que no ha hecho ni le es imputable por acción u omisión.
Por ello me refugio en un SILENCIO POETICO, intenso, expectante, pero en ningún caso sepulcral ni inútil.
Dedica tu tiempo a contar historias y cuentos a vuestros hijos, nietos y biznietos. Cantad, bailad. Amar y sentiros amados, Leer buena poesía y literatura. Aprended idiomas. Mirad i admirad vuestro entorno y si cabe emocionaros tantas veces como sea necesario sin contención ni rubor.
Decía el poeta “ home soc i humana es ma mesura” Hombre soy y humana mi medida.
Gracias por haber seguido y aguantado con tenacidad mis casi 20 años de “divendres poètics”.
Un abrazo. ¡Os echare de menos!
Eduard
Primero de noviembre 2017
Durant més de 45 anys he explicat als meus alumnes que, al meu modest parer, les característiques o virtuts bàsiques que ha de practicar una persona individualment i col·lectivament, per tal conviure en pau una societat democràtica avançada contemporània:
a) Il·lusió individual i col·lectiva: sense il·lusió costa emprendre qualsevol activitat o assumir amb possibilitats d'èxit els reptes diaris.
b) Mundològia: Ho interpreto com saber estar i comportar-se en societat, amb dignitat, davant qualsevol situació per fàcil o difícil que ens aparegui.
c) Valors: Tenir i practicar uns valors "convivencials" i uns principis amplis conjunturals que no són immutables. A títol d’exemple: la llibertat, la justícia, la vida, la família, la propietat, la democràcia, els drets humans i les llibertats públiques, la dignitat. Etc.
d) Coherència: És l'exercici més difícil de practicar, ja que tots entenem el que és la incoherència dels demes, però poques vegades admetem la nostra incoherència.
He intentat seguir aquests postulats, al llarg de la meva vida i amb més o menys encert, en totes les activitats, vida familiar, amistat, professió, docència o en la vida de les entitats cíviques que he participat o presidit (Coral St Jordi , Col Advocats, Consell Catala Moviment. Europeu. Ass. per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) ,Món Jurídic etc ).
Sabeu la meva passió per la música coral i tinc l'orgull d'haver interpretat Freedom(Llibertat) amb Duke Ellington a Santa Maria del Mar; "El cant dels Ocells" amb Pau Casals a Prada del Conflent ,o cançons amb en Raimon com "Diguem no" una de quines estrofes recordareu deia ..." He vist tancats a la presó homes plens de raó"...
Avui sento una tristor i decepció molt gran i no voldria que la meva il·lusió es transformi -al llindar dels meus primers 70 anys- en un mur de les lamentacions improductiu i inútil o que, per raons alienes, a mi i a molts, ens sentíssim, injustament, culpables de quelcom o d'una actitud.
És per tot plegat que he decidit i prefereixo -fins que no canviïn les circumstàncies ambientals i que els estats d'ànim col·lectius no tornin a asserenar-se- adoptar un prudent i respectuós SILENCI POÈTIC, intens, ple, amb contingut, i per tant no serà estèril ni sepulcral.
Us recomano que dediqueu el vostre temps lliure a explicar contes als vostres fills, néts o besnéts. Canteu, balleu, llegiu poesia, gaudiu de l'amistat, estimeu i sentiu-vos estimats; mireu, admireu l'entorn del país i emocioneu-vos sense rubor ni vergonya, ja que... "home sóc i humana és ma mesura".
Una forta abraçada i agraïment als qui heu seguit, fidelment, aquests quasi vint anys de "divendres poètics". Us trobaré a faltar.
Eduard
Primer de Novembre 2017
DIVENDRES POETICS EN SILENCIO HASTA EL RESTABLECIMIENTO DE UNA NUEVA SITUACION AMBIENTAL.
Me resulta muy difícil traducir el escrito ,en catalán , que antecede al castellano, sin perder el tono, el sentimiento o la intensidad del mensaje. Pido disculpas de antemano.
Estoy convencido que el mensaje, leído despacio, aun en catalán se entiende todo. No es una pieza epistolar o de oratoria, es puro sentimiento y emoción.
Durante más de 45 años de docencia he predicado a mis alumnos unas cualidades que creo necesarias y esenciales para que un individuo, una colectividad humana o una nación progresen conjuntamente: Ilusión individual y colectiva. Mundología e idiomas. Principios y valores convivenciales (libertad, vida, democracia, dignidad etc.) y COHERENCIA
Esta última es la más difícil de asumir y practicar. Su definición además de ser muy personal es siempre contradictoria. Seguro que vemos la incoherencia de los demás pero escasamente la nuestra, que no aceptamos y tratamos siempre de justificar.
En todas las actividades que he desarrollado a nivel familiar, académico, profesional, musical, asociativo, deportivo o institucional he intentado –con más o menos acierto - defender aquellos principios convivenciales y actuar consecuentemente.
Hoy en el umbral de mis 70 primeros años, me siento triste y apesadumbrado por la situación y el ambiente (nacional, estatal, europeo e internacional) en el que vivo y, no quiero que aquella ilusión se torne en un inútil e improductivo “muro de las lamentaciones”, ni que nadie se culpabilice de lo que no ha hecho ni le es imputable por acción u omisión.
Por ello me refugio en un SILENCIO POETICO, intenso, expectante, pero en ningún caso sepulcral ni inútil.
Dedica tu tiempo a contar historias y cuentos a vuestros hijos, nietos y biznietos. Cantad, bailad. Amar y sentiros amados, Leer buena poesía y literatura. Aprended idiomas. Mirad i admirad vuestro entorno y si cabe emocionaros tantas veces como sea necesario sin contención ni rubor.
Decía el poeta “ home soc i humana es ma mesura” Hombre soy y humana mi medida.
Gracias por haber seguido y aguantado con tenacidad mis casi 20 años de “divendres poètics”.
Un abrazo. ¡Os echare de menos!
Eduard
Primero de noviembre 2017
divendres, 27 d’octubre del 2017
Salvador Espriu
SALVADOR ESPRIU . La pell de Brau
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Traducción del ultimo verso por Jose Agustin Goytisolo
Escucha, Sepharad: los hombres no pueden existir
si no son libres.
Que sepa Sepharad que nunca podremos existir
si no somos libres.
Y grite la voz de todo el pueblo: "Amén."
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Traducción del ultimo verso por Jose Agustin Goytisolo
Escucha, Sepharad: los hombres no pueden existir
si no son libres.
Que sepa Sepharad que nunca podremos existir
si no somos libres.
Y grite la voz de todo el pueblo: "Amén."
divendres, 20 d’octubre del 2017
León Felipe
León Felipe decriu impecablement una realitat diaria de cadascu. Podeu posar hi la música de Paco Ibáñez ;la sentireu( de sentiment) millor escoltant-la .
La descripción de León Felipe sobre nuestro día a día es impecable , pónganle la música de Paco Ibañez….la sentirán (de sentimiento)mejor escuchándola (de oído)
Así es mi vida,
piedra,
como tú. Como tú,
piedra pequeña;
como tú,
piedra ligera;
como tú,
canto que ruedas
por las calzadas
y por las veredas;
como tú,
guijarro humilde de las carreteras;
como tú,
que en días de tormenta
te hundes
en el cieno de la tierra
y luego
centelleas
bajo los cascos
y bajo las ruedas;
como tú, que no has servido
para ser ni piedra
de una lonja,
ni piedra de una audiencia,
ni piedra de un palacio,
ni piedra de una iglesia;
como tú,
piedra aventurera;
como tú,
que tal vez estás hecha
sólo para una honda,
piedra pequeña
y
ligera...
La descripción de León Felipe sobre nuestro día a día es impecable , pónganle la música de Paco Ibañez….la sentirán (de sentimiento)mejor escuchándola (de oído)
Así es mi vida,
piedra,
como tú. Como tú,
piedra pequeña;
como tú,
piedra ligera;
como tú,
canto que ruedas
por las calzadas
y por las veredas;
como tú,
guijarro humilde de las carreteras;
como tú,
que en días de tormenta
te hundes
en el cieno de la tierra
y luego
centelleas
bajo los cascos
y bajo las ruedas;
como tú, que no has servido
para ser ni piedra
de una lonja,
ni piedra de una audiencia,
ni piedra de un palacio,
ni piedra de una iglesia;
como tú,
piedra aventurera;
como tú,
que tal vez estás hecha
sólo para una honda,
piedra pequeña
y
ligera...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)