divendres, 13 de juny de 2014

Rosa Leveroni

Avui, amb tristor, el dediquem a Antonio Plasencia que ens ha deixat fa una setmana . Gran persona, gran advocat ,gran Dega i  millor amic ;fidel seguidor, dels divendres poètics 

El poema d’avui no requereix gaires explicacions , descriu quelcom que a tothom -afortunadament- li ha succeït  i segueix experimentant. Es una bona medicina natural i humana!
 
El poema de la gran Rosa Leveroni no necesita introducción alguna. El beso es una medicina natural y humana . Lo dedicamos al amigo gran persona Decano i abogado Antonio Plasencia Monleon..
 
Cançó de les besades
 
El primer bes que florí,
te'n recordes?, jo el donava.
Tu em prengueres el segon
vora del riu que cantava.
I després ja començà
el rosari de besades.
Unes amb regust de sol
i neu dalt de la muntanya.
Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara.
Totes d'un encantament
que ens feia les hores calmes...
D'aquell rosari passat
sols el record m'acompanya
i la recança també,
amor, si tu l'oblidaves.
 
Rosa Leveroni.1910 1985
 Presència i record, 1952
 
Canción del besar
 
El primer beso que floreció,
te acuerdas?, yo lo daba.
Tú me tomaste el segundo
en la orilla del río que cantaba.
Y después ya empezó
el rosario de besos.
Unos con sabor a sol
y nieve alto de la montaña.
Otros con claridad de estrellas
y perfume de luna clara.
Todos de un encantamiento
que nos hacía las horas calmas ...
De aquel rosario pasado
sólo me acompaña el recuerdo
y también el pesar,
amor, si tú lo has olvidado .
 
Rosa Leveroni.  Presencia i record
(trad libre EST)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada