diumenge, 28 de desembre de 2014

EL MEU PORT DE LA SELVA . RECORDS D’INFANTESSA: OLORS ,FETS I GENT



EL MEU PORT DE LA SELVA . RECORDS D’INFANTESSA: OLORS, FETS I GENT
 La veritat es que no recordo la primera vegada que vaig venir al aquest ventat Port  de la Selva. Potser serà   que sempre hi he estat des del dia  que vaig néixer!. El cert es que  em sento d’aquí i la majoria de vosaltres em feu sentir com si fos d’aquí. Els records son espontanis i no tenen prioritats per tant els que avui exposo segur que tenen errors i petits oblits involuntaris de persones o de fets D’entrada   us demano disculpes.

El Port  de la Selva tenia uns olors molt característics que per un nen de Barcelona en sentir-les suposava que havies canviat l’escenari de la teva vida ,al menys durant uns mesos a l’estiu . En primer lloc l’olor de fum i de “brea” del tren a  carbó des del “Empalme” es adir Maçanet Massanes  . En arribar a Llança passat el túnel després de la Valleta  la nostre mare deia “oloreu el Mar i la Tramuntana”. L’olor del gasoil de l’Anisseta (altrament dit cotxe de línia) conduit per en Gaspar i el maleter el Evaristo que va salvar al meu germà Pere de morir ofegat al moll d’en Balleu .L’olor indescriptible de les algues que es podrien a la Platja gran especialment a partir dels tres Xalets i de la Arola. Les cases tancades  feien olor de cisterna i moltes  cases del poble  tenien aquell olor indescriptible de les “botigues “ o cellers , plenes de de xarxes, gambines, nanses, oli, anxoves i botes de vi .Tot plegat  barrejat amb  la olor d’humitat, ja que eren obertes a sota terra .Particular per a mi eren els olors dels croissants i xuxos o bracets  quan feia d’aprenent de pastisser  a can Quer .

L’estiu començava amb la revetlla de Sant Joan on torràvem sardines i pomes de Sant Joan al carrer de Sant Baldiri, davant   de Can Rabinxo, que era la casa del nostre besavi que havia sigut metge del poble  fins la plaga de la fil·loxera .Tot el poble feia una flaire especial .L’olor del sèu i quitrà quan calafatejaven les barques de fusta, també recordo al hivern  el gust de les garotes menjades a la platja.  Diferent però intensa era l’olor de suor, sal, xarxes i  del peix  que es barrejava  quan tots, grans i petits, tiràvem l’Art de Port de Reig. Un fet diari eren les cues al Posit per comprar 3 pessetes de gel que pesaven  com si fossin deu!!.Al mes de setembre l’olor de raïms i de la verema ,quines semals venien per terra i  mar, era l’anunci que l’estiu i la meva vida en  aquell paradís s’acabava.

Jo he tingut la gran sort de que m’han embarcat la majoria dels millors pescadors del “meu Port de la Selva”. He anat bogant a pescar amb en Camanci fins a Talabra. He passat mes d’una nit amb la teranyina de la Llevantina , amb el Cintet Mallol, en Quimet Cervera, en Badoret Costa ;en Matacas, i en Manera (que anaven als llums)i encara me’n deixo algú. També he pescat amb un dels mes grans i reconeguts  pescadors del poble , en Fornis . Amb els Germans Morell amb les bonitoleres (em sabia els caladors i quan tocava a cadascú) he sopat uns inoblidables suquets i he dormit a la barraca a Tavellera sentint rondar les rates. He reganat amb en Siset i he tirat l’art al costat d’en Luard, qui m’anava explicant histories de quan Napoleó va voler envair el Port o dels pirates entrant a la badia!!!

El cafè de la Marina de la Celia i en Ricardo , el Monterrey  de la Rosa i després dels Farré Fàbregues i amb l’espagueti ;l’España d’en Polin,-que tenia un posat sempre d’ enfadat però que era molt humà-  amb  la Matilde i la Maria;La Herminda , tots ells  formen part de la meva infantessa i adolescència. Gastàvem molt poc al bar , però ballàvem molt. Recordo els  anuncis a la pissarra : “esta noche sardanas i Baile”. En Quintana i després en Palacios fent de pregoners anunciant les pel·lícules i quan tenia sardina en Quimet Garin . La olor de cera i encens quan feia d’escolà amb  Mossèn Pere que, recordeu ,va succeir al llauna  (per els sermons amb magnetòfon ) de mossèn Modest .El cine i el canvi de rotllos de les pel·lícules que portava en Bisbal des de la Selva, ens permetien ballar un parell de Rocks abans de reprendre la pel·lícula.

Repenjats a la paret del Marina amb les cadires de vímec, en Camanci, Sr Gali, Badoret i Matacas cada dia repassaven a tots els qui s’atrevien a passar hi , i sempre t’emportaves un comentari sorneguer. Un espectacle a partir de les 5 era l’entrada dels recaders que paralitzaven el carrer major  i anaven descarregant el   camió, que portava  una bicicleta , pernils, totxanes, llet  o sabó. L’Avi Ruiz ni s’immutava amb els crits i clàxons   dels altres cotxes, i darrera o davant (depenia dels dies)en Benet  fent el mateix repartiment amb una total camaraderia. Ambdós eren el cordo umbilical amb la resta del mon.

El carrer era curt però curull :L’Enric sortia  de la barberia a saludar a tothom, la Rossita “Xiulaire” ens comprava ferro i ens pagava amb dues pega dolces; el fuster, pare d’en Rafel recordo feia els taüts,  Al  forn de can Quer la cua del pa ; Després   can  Male i can Mension   on   compràvem queviures , i especialment al Posit(amb olors molt especials on es barrejaven les flaires del vi  amb l’espart  de les espardenyes i la  terrissa). Els  que vivíem darrera compràvem   a  can Morell o també  a can  Mon i a  can Casiano .

 La festa del Carme i la festa  major eren  unes   dades  anyals a recordar per els nens i grans. La missa major i la professo, no tan marinera com la del Carme, però Deu n’hi do; la cucanya , les sardanes i al vespre el concert i el ball. Les barques de ferro que eren els nostres gronxadors , al costat del “tiro al Blanco” d’en Juanola que ens donava punts -  crec que encara dec conservar algun punt de color blau o vermell- per canviar los per joguines. Pocs eren els estiueja’ns o “culs blancs “qui tenien barca i mariner però recordo els Mur, els Costa amb en Manera fill, els Monegal amb en Pitu d,Oro; en Foix amb en Quimet dels “morenos”;  els Broggi amb en Cintet,  els Brustenga ,o els Caral Pons amb en Joan. Les  llanxes del   Otto de la Rafaleta (batiscafo)que era l’italia!! , la dels Srs Caral de Port de Reig amics dels Monegal  , els Liberg  i un parell mes .

Quan venien els avis Sagarra o Trias ens rentàvem a fons i mudaven per  anar a la Fonda Comerç d’en Salvador Costa i on en Siset  cuinava. La resta de dies normalment anàvem com volien malgrat la nostre mare intentava que tots deu germans anéssim polits i amb “ niquis” (ara se’n diuen polos!) de conjunt. Semblàvem un equip de futbol del mes gran (excepte les dos germanes  grans) als mes petits, cada dos anys érem un jugador mes , no vàrem arribar als 11 per poc!.

Al carrer de casa passaven els carros d’en Nieves i del Arturo i potser també sinó recordo malament en Guanter(no n’estic segur).A la casa del  carrer de les Cagarines fèiem vida al carrer, acompanyats amb  els renecs de l’esteve Ferrer; la serra de fuster d’en Marti, els crits de Telèfons ; les clientes de les germanes Diude quina perruqueria era un apèndix de casa ;En Xaxo , els seus  crits , els tomates de sa mare i la seva petita  bicicleta, en Demessió i en Casiano, configuraven un mosaic difícil de oblidar, amb la casa dels Fabregat al inici a tocar del Espanya, quin edifici de gelat de maduixa i nata es una icona del Port com el Campanar. .

Els nens anaven a Conferencia al mati  amb el Sr  Musquera    i la Senyoreta Remei ,i jugàvem després a la Cova  del Pas .Les meves germanes anàvem a aprendre a cosir a  la brodadora  Can Puignau ,cada tarda. Una  sensació que encara conservo es la calor ofegant  que feia a partir de les tres del migdia , no ens deixaven sortir,  i en tot cas  ens obligaven a anar pels carrers de darrera perquè no agaféssim una insolació!.
Evidentment no ens podíem banyar fins passades tres hores de dinar

Segur que tinc centenars de records , olors i fets mes i que em deixo, sense voler , de recordar a molta gent, però que  a la meva edat la memòria   traeix, i que en Josep Carbones(Benet)   m’ha demanat que sigui concís, així acabo .

Gracies Port seguiré venint i vivint amb tots vosaltres!!!

Publicat a la Revista PUIG GROS del Port de la Selva  Pags 4 -6
 Revista de la Associació de la gent Gran nº 2 Desembre 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada