Santa Teresa de Jesús

Ahir va esser Sta Teresa  Moltes felicitats a totes si me’n havia oblidat  .Enguany es celebra el cinquè centenari de Santa Teresa de Jesus (Ávila, 1515 - Alba de Tormes 1582)  i es adient recordar uns versos de un gran misticisme però també sensualitat que els de la meva generació sabíem , al menys la primera estrofa, de  memòria 
 
Teresa de Cepeda y Ahumada , más conocida como  Santa Teresa de Jesús.  Este año se conmemoran cinco siglos de su  nacimiento   (Ávila, 1515 - Alba de Tormes 1582) .Bueno es recordar unos versos místicos, pero cargados de sensualidad , bien conocidos por todos los de mi generación...... al menos las primeras estrofas.
Eduard  
 
 
VIVO SIN VIVIR EN MÍ

Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.

Vivo ya fuera de mí,
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí:
cuando el corazón le di
puso en él este letrero,
que muero porque no muero.

Esta divina prisión,
del amor en que yo vivo,
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.

¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.

¡Ay, qué vida tan amarga
do no se goza el Señor!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga:
quíteme Dios esta carga,
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.

Sólo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo el vivir
me asegura mi esperanza;
muerte do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.

Mira que el amor es fuerte;
vida, no me seas molesta,
mira que sólo me resta,
para ganarte perderte.
Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero
que muero porque no muero.

Aquella vida de arriba,
que es la vida verdadera,
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva:
muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.

Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios que vive en mí,
si no es el perderte a ti,
para merecer ganarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.

Teresa de Cepeda y Ahumada (sobre 1571-73)

Perla del Dia

PERLA DEL DIA 
Els meus records s’han esvanit.
A la tardor la vinya s’enrogia
i la perla del dia
ja reposa en les ombres de la nit.

El pensament que jo voldria
Mostra sols a moments sa resplendor.
Mon esperit el guiaria
i no el retroba en la tardor.

L’hora s’escola i l’home sempre  espera.
Cada esperança el ve a rejovenir.
Res no podria detenir 
el desig d ‘una primavera.

Josep Sebastià Pons  1886- 1962
 

NO VOLVERÉ A SER JOVEN Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde -como todos los jóvenes, yo vine a llevarme la vida por delante. Dejar huella quería y marcharme entre aplausos -envejecer, morir, eran tan sólo las dimensiones del teatro. Pero ha pasado el tiempo y la verdad desagradable asoma: envejecer, morir, es el único argumento de la obra.

 

JAIME GIL DE BIEDMA 1929 -1990

Carles Duarte

Una bella estampa del ponent amb una traducció autentica del mateix Carles Duarte per a nosaltres
 
Poesía bellísima traducida para el divendres poètic por el mismo autor
 
Ponent
 
                        “Beure no calma la set. La contemplació del mar, sí”
                        Joan Ponç
 
 
La Lluna creix
i el Sol,
que, abans teixia escates de serp verda
sobre la pell de l'aigua,
ara que es pon hi escampa pinzellades enceses
que s'ajeuen per un moment
damunt les veles clares
abans no s'esvaneixin
en la grisor sedosa d'aquest vespre
de turqueses i flames.
 
Mirem commoguts
el darrer raig,
que fereix l'aire
i ens ressegueix el rostre.
 
El dia i jo,
exhausts,
morim davant del mar.
 
Carles Duarte i Montserrat
 
 
 
Poniente
 
 
                               “Beber no calma la sed. La contemplación del mar, sí”
                               Joan Ponç
 
 
Crece la Luna
y el Sol,
que, antes tejía escamas verdes de serpiente
por encima de la piel del agua,
ahora que se pone esparce pinceladas encendidas
que se inclinan por un momento
sobre las velas claras
antes de desvanecerse
en los grises sedosos de este anochecer
de llamas y turquesas.
 
Miramos conmovidos
el último rayo,
que hiere el aire
y nos recorre el rostro.
 
El día y yo,
exhaustos,
morimos frente al mar.
 
Carles Duarte i Montserrat

Vicens Estelles Leon felipe

En uns dies crucials , dos grans poetes en  llengua catalana i castellana .Son llargs però extraordinaris.
En unos días cruciales ,dos grandes poetas en catalán y castellano. Son largos pero extraordinarios. 
 
PROPIETATS DE LA PENA
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguin, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993)
Llibre de les meravelles
 
COMO TÚ...

Así es mi vida, 
piedra, 
como tú. Como tú, 
piedra pequeña; 
como tú, 
piedra ligera; 
como tú, 
canto que ruedas 
por las calzadas 
y por las veredas; 
como tú, 
guijarro humilde de las carreteras; 
como tú, 
que en días de tormenta 
te hundes 
en el cieno de la tierra 
y luego 
centelleas 
bajo los cascos 
y bajo las ruedas; 
como tú, que no has servido 
para ser ni piedra 
de una lonja, 
ni piedra de una audiencia, 
ni piedra de un palacio, 
ni piedra de una iglesia; 
como tú, 
piedra aventurera; 
como tú, 
que tal vez estás hecha 
sólo para una honda, 
piedra pequeña 
y 
ligera...



León Felipe
 

Margarit Machado

En aquets dies convulsos de eleccions ,on la llengua torna a esser objecte de innecessària polèmica i arma agressiva he llegit aquests versos adients del gran
Margarit
 
EL SAQUEIG

D’infant em van voler arrencar la llengua
Que l’avia em parlava
Quan tornàvem del camp al final de la tarda
Com les pedres, les flors, la Soledat,
Arreu ens acompanyen les paraules.
Mutilades i tot,
Han acabat dient el que havien de dir.
Encara deu haver- hi, entre esbarzers
Aquella é tancada de Lleida que vaig ordre.
Haver salvat la llengua m’ha deixat
A mercè d’una gent que era la meva 

Joan Margarit "des d’on tornar a estimar proa 2015
 
Es un buen consejo de Antonio Machado aplicable a cualquier situación personal familiar e incluso política (individual o colectiva)que se nos presente a corto, medio o largo plazo .
 
CONSEJOS 
 
  Sabe esperar, aguarda que la marea fluya 
—así en la costa un barco— sin que al partir te inquiete. 
Todo el que aguarda sabe que la victoria es suya; 
porque la vida es larga y el arte es un juguete. 
Y si la vida es corta 
y no llega la mar a tu galera, 
aguarda sin partir y siempre espera, 
que el arte es largo y, además, no importa. 

ANTONIO MACHADO
 
Bon cap de setmana  /Buen finde
 
Eduard Sagarra i Trias

11 septembre 2015

Avui es 11 de setembre diada Nacional de Catalunya!
Ho podem celebrar amb un dels millors poemes y poetes catalans :Salvador Espriu
Bona diada a tots
 
Hoy 11 de septiembre es fiesta nacional de Catalunya
Lo podemos celebrar con uno de sus mejores poetas y poemas : Salvador  Espriu
 
DE VEGADES ÉS NECESSARI I FORÇÓS...

De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Autor: Salvador Espriu
 
A VECES ES NECESARIO Y FORZOSO

A veces es necesario y forzoso
que un hombre muera por un pueblo,
pero jamás ha de morir todo un pueblo
por un hombre solo:
recuerda siempre esto, Sepharad.
Haz que sean seguros los puentes del diálogo
y trata de comprender y de estimar
las diversas razones y hablas de tus hijos.
Que la lluvia caiga poco a poco en los sembrados
y el aire pase como una mano extendida,
suave y muy benigna sobre los anchos campos.
Que Sepharad viva eternamente
en el orden y en la paz, en el trabajo,
en la difícil y merecida
libertad.
Traducción: José Agustín Goytisolo

ELS CATALANS SERAN CIUTADANS DE LA UNIO EUROPEA PASSI EL QUE PASSI

Benvolguts amics i amigues

Per tal de que pugueu estar mes tranquils-  sigui quina sigui la vostre opció de futur en les properes eleccions, i per evitar que les amenaces us influeixin ,em plau fer vos a mans   aquestes senzilles reflexions personals, basades evidentment  en la legalitat vigent al nostre país . Adverteixo que  ,com  tota legalitat o principis no son immutables . Com deia el gran Grouxo Marx (teoria marxista!) “si aquets  principis no us agraden , cap problema, els  canvio per uns altres...............”

De vegades ,en la vida real,  succeeixen aquestes transformacions . En particular en la legislació constitucional i dels Tribunals constitucionals d’alguns estats!

Cordialment

Eduard Sagarra i Trias

ELS CATALANS SERAN CIUTADANS DE LA UNIO EUROPEA, PASSI EL QUE PASSI

Aquets darrers mesos i, amb mes intensitat al apropar se les eleccions catalanes, es fan tendencioses o alarmistes declaracions i amenaces de líders politics en actiu o jubilats - però amb influencia en la opinió publica espanyola - que asseguren i vaticinen que segons els resultats del 27 de setembre a Catalunya , els catalans podem deixar d’esser europeus i ciutadans de la Unió!

En la meva condició de docent i segurament per defecte professional,voldria precisar i aclarir alguns dubtes i temors a tothom: politics, acadèmia, tertulians cultes i menys cultes o gens informats ,però sobretot al ciutadà de a peu, que es el qui ha de votar i decidir com a integrant d’un poble sobirà.

Aquestes son les meves constatacions i marc legal (LEGALITAT) vigent a Espanya i a la Unió Europea al setembre de 2015.

PRIMER: El concepte “ciutadà europeu o de Europa“ es merament geogràfic. Comprèn a tots els qui viuen a Europa, que avui son molts milions sense comptar els 300.000 nous refugiats que arribant per terra mar i aire. En conseqüència els catalans, surti el resultat electoral que surti, seguiran sent europeus, com ho son els andorrans, els suissos o els russos. Es el que varem aprendre de petits als llibres de geografia escolar o simplement veient el concurs d’Eurovisio anyal!..

SEGON: ”La ciutadania de la Unió Europea“ es un altre concepte molt diferent. Es un status polític i jurídic (no una nacionalitat) que gaudeixen totes les persones que tenen la nacionalitat i passaport de qualsevol dels 28 estats membres de la Unió Europea. Actualment son més de 500.000.000 entre els quals es computen, evidentment, els 7.500.000 que viuen a Catalunya.

TERCER: Aquest status de “ciutadà de la Unió” es superposa a la nacionalitat que cadascú pugui tenir sense substituir-la. Afecta per igual als que tenen, a més de la nacionalitat d’un Estat membre una altre nacionalitat, per exemple els Hispano peruans; Italo – argentins o brasil –portuguesos .

QUART: La “ciutadania de la Unió” converteix als nacionals dels 28 estats membres en “estrangers privilegiats dins i fora de la Unió ” .Poden moure’s lliurament sense passaport i viure en tot el territori de la Unió; gaudir de protecció diplomàtica i consular de qualsevol estat membre si estan fora del territori de la Unió; podran votar i ser votats a les eleccions municipals de la ciutat europea de residència; tenen el dret de petició al Parlament Europeu i al Ombudsman (Defensor del poble) europeu.

CINQUÈ: La majoria dels catalans que avui viuen a Catalunya son “espanyols d’origen”, que, recordem, es també “un status jurídic polític” - no cronològic –dels que no ho son, es a dir, els que l’han adquirida per opció, residencia o carta de naturalesa (anomenats espanyols derivatius.)". Els “espanyols d’origen” no poden esser privats de la nacionalitat espanyola com a sanció. Es la legalitat espanyola del art. 11.2 de la Constitució. Aclarim, però , i per no confondre, que “els espanyols originaris” son aquells que des del seu naixement han estat espanyols per esser fills d’espanyols o supletòriament haver hi nascut . Els dos conceptes o categories son molt diferents i donen drets i privilegis també diferents. Tots els espanyols originaris tenen la condició d’espanyols d’origen, però no tots els d’origen son originaris. Per exemple: els fills d’immigrants o els adoptats no son originaris ja que han adquirit la nacionalitat espanyola desprès de tenir ne un altre. El Codi civil preveu dues formes de pèrdua de la nacionalitat, segons es tracti d’espanyols d’origen o espanyols que no siguin d’origen (en aquest darrer cas es una pèrdua per sanció legal).

SISE: Qui adquireixi una hipotètica nova nacionalitat catalana i fos a la vegada espanyol (d’origen o derivatiu) podrà seguir sent –ho, a menys que individualment ho renunci i Espanya li admeti la renúncia. Aquesta doble nacionalitat legal està reconeguda en la Constitució d’Espanya, art. 11,3, sense necessitat de cap tractat ja que Catalunya es un país Iberoamericà com Guatemala o Colòmbia.

SETE: Els ciutadans – si es dona el cas que Catalunya esdevingués un estat independent- que tinguin la nacionalitat catalana i espanyola (de origen o l’hagin adquirit per residència u opció) seguiran sent i gaudint del status de ciutadans de la Unió europea, ja que la legalitat de la Unió Europea i espanyola així ho garanteixen en el article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió que obliga als 28 Estats, inclòs el Regne d’Espanya.

VUITE: Amb la legalitat espanyola i europea vigents la conseqüència del que he assenyalat es que encara que Catalunya, com a nou estat inicialment no formaria part de la Unió Europea, els seus ciutadans que tinguin la doble nacionalitat legal catalana–espanyola seguiran sent “ciutadans de la Unió “ i gaudiran de tots els seus drets excepte el poder votar a les eleccions al Parlament Europeu i, poder exigir que les institucions responguin en català a qualsevol queixa o pregunta de un ciutadà. El català no es un idioma oficial a la Unió .

NOVE: Per canviar o derogar aquesta legalitat –per a alguns sorprenent – Espanya hauria de modificar la Constitució, en concret els articles 11.2 i 11.3 així com el 14 (de la igualtat dels espanyols davant la llei) a més del Codi civil. També els 28 Estats de la Unió, PER UNANIMITAT, haurien de modificar el Tractat de la Unió i el Tractat de Funcionament de la Unió de 2009. Ambdues normes constitucionals no son tan fàcils de modificar, pensem que a Espanya podran votar 7.500.000 de catalana espanyols, i tots els Estats hi ha de estar d’acord.

DEU: Afirmar com s’està fent per persones amb responsabilitat política , i amb contundència pètria, que els catalans deixaran d’esser europeus i ciutadans de la Unió Europea, no es cert. Es, per tant, equivoc, tendenciós, electoralista i fora de la legalitat vigent espanyola. Per esser possible s’hauran de modificar les Lleis Espanyoles i els Tractats internacionals obligatoris per a Espanya. Aquest es el cos legal del que els politics i governants espanyols anomenen “LEGALIDAD VIGENTE”.

Aquesta es la meva modesta aportació al debat que ha estat articulada des de fa temps amb altres prestigiosos juristes i acadèmics en el llibre col·lectiu ¿Existe el Derecho a decidir? (Tibidabo Edicions, 2014). El Pròleg del llibre és d’Antonio Garrigues i a més hi col·laboren, entre altres: Joan Ridao, Joan Josep Queralt, Xavier Pons o Esther Gimenez-Salinas

Es possible i admeto que, en el meu anàlisi, pugui estar equivocat, però la conclusió final es paradoxal i curiosa: Els catalans espanyols no necessitaran passaport per travessar totes les fronteres de la Unió, i en canvi els nacionals dels 28 estats membres (àdhuc els espanyols no catalans) hauran de entrar a Catalunya amb passaport i també necessitaran permís de residencia i permís de treball si volen establir-se o treballar, altrament podran esser considerats immigrants irregulars!

Eduard Sagarra i Trias

Professor de dret internacional públic de la UB i ESADE

Barcelona, quatre setembre 2015