divendres, 6 de febrer de 2015

Baudelaire la musique

Amb tant soroll mediàtic val la pena i és molt saludable prendre distància i escoltar i sentir  el so de la música .

En estos momentos de fragor mediático ,es saludable tomar distancia y oir y escuchar el sonido de la música.

 

La Musique


La musique souvent me prend comme une mer !
Vers ma pâle étoile,
Sous un plafond de brume ou dans un vaste éther,
Je mets à la voile;

La poitrine en avant et les poumons gonflés
Comme de la toile
J'escalade le dos des flots amoncelés
Que la nuit me voile ;

Je sens vibrer en moi toutes les passions
D'un vaisseau qui souffre ;
Le bon vent, la tempête et ses convulsions

Sur l'immense gouffre
Me bercent. D'autres fois, calme plat, grand miroir
De mon désespoir !

Charles Baudelaire
 (1821-1867)

Les Fleurs du mal – 

 

LA MÚSICA

La música a vegades m’ullprèn com la mar!
          Vers ma pàl·lida estela,
sota un plafó de boira o dins l’espai isard,
          navego a la vela;

el pit al bat de l’aire, amb els pulmons turgents
          igual que una tela,
escalo els geps de l’ona acaronats pels vents
          que la nit m’entela;

sento estremir-se en mi totes les passions
          d’un veler en sofrença:
l’oreig, la tempestat amb ses convulsions

          en la gorga immensa
em gronxen. A vegades, calma plana, espill ver
          del meu desesper!

    (Versió de Xavier Benguerel)


 

LA MUSICA 

La música frecuentemente me coge como un mar!
Hacia mi pálida estrella,
Bajo un techado de brumas o en la vastedad etérea,
Yo me hago a la vela;

El pecho saliente y los pulmones hinchados
Como velamen,
Yo trepo al lomo de las olas amontonadas

Que la noche me vela;

Siento vibrar en mí todas las pasiones
De un navío que sufre;
El buen viento, la tempestad y sus convulsiones

Sobre el inmenso abismo
Me mecen. ¡Otras veces, calma chicha, gran espejo
De mi desesperación!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada